Romanyà de la Selva. Interior de l'església

Autor: Joaquim Molas i Batllori
Obra: Fragments de memòria. Fulls de dietari , 1997

Madrid,11/14 d'abríl

 

Si no vaig errat, el primer cop que va presentar una novel·la en públic va ser als locals del Cinc d'Oros. Devia ser el 68. O el 69. I va acceptar d'anar-hi amb la condició que no la deixés mai sola. Ho vaig fer. I, així, vaig assistir a les entrevistes periodístiques. O a les dures paraules que, en un racó, va intercanviar amb en Terenci [Moix], aleshores, en plena, primera bullida. Vaig intentar moltes vegades de dur-la a la Universitat. I sempre vaig fracassar. Només un cop va accedir a rebre un grup reduït d'estudiants. I va ser en el seu clos, a Romanyà. Altrament, a Romanyà, barrava portes i finestres quan algun espontani trucava per conèixer-la. Saludar-la. O demanar-li una dedicatòria. A vegades, passava tot un dia enclaustrada, mentre l'espontani donava voltes pel poble i espiava amb insistència la casa.

Autor: Joaquim Molas i Batllori
Obra: Fragments de memòria. Fulls de dietari , 1997

Calella de Palafrugell, 1 d'abril

 

Tarda buida, desolada, com totes les de Divendres Sant. La Mercè colgada al llit, manté la vivor dels ulls, però la seva rialla clara s'ha convertit en un deix resignat, trist. La Carme li ha preguntat: «Com tens la novel·la?» I la Mercè li ha contestat: «Ja l'he acabada. Ara, l'haig d'escriure». Hem parlat poc i, encara, entre molts silencis. De fet, frases soltes. «No he estat mai malalta, no me'n sé avenir».