Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El 1986, Joan Margarit va anar a viure a la casa on habità fins a la mort, al número 94 del carrer Bonavista. En el pròleg de la Cantata de Sant Just, que va dedicar a la vila, ens detalla com va ser la vida en aquells anys de felicitat i hi descriu l'estructura i configuració de l'habitatge, ple d'esclat primaveral. En ser-hi al davant, hi podem llegir dos poemes que parlen de la desaparició de les dues filles i un del recull Un hiven fascinant que recrea el pas del temps en el pati de darrera la casa.
Comença la primavera del 1986. L'aire encara és fresc, d'una profunda transparència. L'eixida dóna al nord i la seva llum té una severitat accentuada pel predomini del verd del fullatge. El pany de l'heura folra la paret mitgera i, al seu peu, hi ha varis testos grans amb les "fulles", de nom genèric, arquetipus sensual i solemne de les plantes de pati. Al fons, el llorer, d'un verd més fosc, barreja les seves branques amb les de la iuca vora l'escala de vells maons, damunt dels quals la humitat de l'obaga ha anat deixant molses i verdets com velluts sumptuosos.
L'escala puja fins al petit terrat que a sota té les cambres del safareig i dels mals endreços i, en cada graó, hi ha un test amb geranis. A dalt, al llarg de la barana del terrat, pengen les esparregueres, d'un verd més clar i frondós.
De flors, només les hortènsies i els lliris, la delicadesa i l'austeritat adients a la llum de nord.
Ara fa deu estius que visc a Sant Just Desvern, un poble antic vora la nostra gran ciutat marítima, un poble que roman encara entre la mar verda dels grans jardins burgesos d'estiueig d'entre guerres, un poble que viu en petites eixides de cases menestrals, de planta baixa o planta baixa i pis, paret per paret unes amb altres.
La propera primavera, en sortir aquest llibre, farà mil anys del document més antic conegut on s'esmenta el nom de Sant Just.
Aquests poemes els ofereixo empès pel sentiment que un dia moriré a Sant Just, que en el meu lloc hi restarà l'aire, per exemple un aire profund i clar com el d'aquest dia, un dels darrers de l'hivern o un dels primers de la primavera del 86, en una eixida amb la llum severa de nord.
Suite
S'ha llevat aviat i està assegut
a la sala d'estar. Encara és fosc.
Recorda quan aquí el Lluís Claret
va tocar per als tres, ell i elles dues,
que l'escoltaven des d'aquest sofà
on ara espera que comenci l'alba.
Com si en un port sonés una sirena,
el cel·lo es despedia de la noia
amb la segona Suite de Bach.
La teva mare i jo ens anem fent vells,
però això no caldrà que ho vegis mai,
diu l'home mentre mira cap al pati.
Ja canta algun ocell quan ha posat,
tocada pel Lluís, aquella peça,
i ha tornat a sentir damunt del pit
el pes suau del cap de la Joana.
Ara, quan ja comença a clarejar,
generosa, ha tornat
en la Suite per a cel·lo -la segona-,
que és per on entra, des que és morta, a casa.
Pare i filla
Davant dels finestrals oberts al pati
ell s'adormia a la butaca,
vora el sofà on ella reposava.
El rostre de la noia, endurit per la morfina,
s'havia anat deixant el seu somriure
en les fotografies.
En fer-se fosc, la duia al pis de dalt,
tancava els porticons i la posava al llit.
Davant del sofà buit ell s'adonava
que no li quedarien prou records.
Que mai no quedarien prou records
per simular la vida.
Futur
És la mateixa casa, el mateix pati.
I la tórtora dintre del xiprer
és tan real com era fa tants anys.
He obert una capsa i han sortit
els seus braçalets d'or: unes finíssimes
anelles per on va passar el seu braç.
Ha començat l'autèntica tragèdia.
Quan ja no puc admetre cap mentida
i quan la veritat no és més que cendra
d'algun desig senzill de quan ella vivia.
És la mateixa casa, el mateix pati.
Només ha canviat la intensitat de l'ombra
que projecta la mort en la taula de marbre.
Al més alt de la nit, la mecànica quàntica
és un Homer callat: compon la seva Ilíada.
Altres indrets de Sant Just Desvern: