Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
L'entitat va ser fundada el 19 de març de 1879. S'hi organitzaren certàmens literaris en els quals participaren reconeguts escriptors i poetes de la literatura catalana i local com Jacint Verdaguer, Gaietà Soler o el doctor Baldomer Solà, entre d'altres. El primer certamen literari s'organitzà l'11 d'abril de 1898 i els primers Jocs Floralsl'any 1915.
L'entitat nasqué com una associació religiosa, però també cultural i recreativa. Ben aviat es crearen seccions esportives, d'esbarjo o artístiques. La secció dramàtica del Círcol fou creada el mateix any que l'entitat. Les primeres representacions d'aquesta secció eren de caràcter catòlic, però amb el pas del temps, la dramàtica del Círcol va anar agafant un notable relleu en l'espai d'oci de la ciutat. La incorporació de la popular obra de Josep Maria Folch i Torres a finals dels anys vint, Els Pastorets o l'adveniment de l'infant Jesús ha marcat des de llavors una tradició per a moltes famílies badalonines que assisteixen cada any, per Nadal, Sant Esteve o la diada de Reis al Círcol. Un text de Jaume Passarell ens pot servir d'il·lustració de com ell veia la dinàmica d'aquesta entitat.
Alternant-les amb les representacions teatrals que es donaven normalment, en aquell teatre s'hi celebraren, durant molts anys, uns balls de carnaval esplèndids, unes vetllades musicals de categoria, uns Jocs Florals dels més pairals, nostrats i cofois, i, per tant, brillantíssims —oh, la divina poesia—, uns concerts selectes i molts d'altres espectacles més, tots ells de qualitat.
Els vilatans en deien, i tenien raó, el teatre dels senyors. I es delien per assistir a tots els espectacles que s'hi celebraven. Potser sí que, fins i tot, aleshores la vila va estar a punt d'aconseguir una certa categoria ciutadana. Succeeix, ai!, en aquest món, i això ja és de sempre i, a més, sembla que no té remei, que les coses bones duren menys que les dolentes. Tant és així que arribà un dia en el qual, tot d'una, aquell teatre va començar a decaure i acabà tornant-se un cinema vulgar. Poc després, marasme i més marasme, ensopiment i més ensopiment; un ensopiment que us feia pensar en aquella malaltia rara anomenada amnèsia. Tanta com en vulgueu i una mica més. Encara li deu durar avui.
Altres indrets de Badalona: