Cerca per...
Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
La cripta de la patrona de la ciutat és situada sota el presbiteri, obra de Jaume Fabré i va ser acabada l'any 1326. S'hi entra per una ampla escala sota un arc gairebé pla, ornat al centre amb el retrat d'un bisbe, sembla de Ponç de Gualba, sota el mandat del qual es va construir
La volta aplanada està dividida en dotze arcs que van tots a convergir a una gran clau de volta central, que representa, la Mare de Déu amb el Nen Jesús que li col·loca la diadema del martiri a Santa Eulàlia. La presència d'una cripta no és habitual en les seus gòtiques, però es creu que a Barcelona s'hi va fer per tal de mantenir l'organització de la catedral romànica, que tenia al mateix lloc la cripta amb el sepulcre de santa Eulàlia.
El sarcòfag d'alabastre, el va tallar l'escultor de Pisa, Lupo di Francesco; es troba en el centre de la cripta, sostingut per vuit columnes d'estils diferents amb capitells corintis daurats. A la tapa i els seus costats estan gravades escenes del martiri de Santa Eulàlia, als quatre angles superiors hi ha àngels i en el centre la Mare de Déu amb l'Infant. A la paret del fons, s'hi guarda el seu antic sepulcre del segle IX. Hi podem llegir la invocació i el poema inicial del llibre Santa Eulària que Jacint Verdaguer va dedicar a la patrona barcelonina.
Autor:
Jacint Verdaguer i Santaló
Obra: Santa Eulària (Poemes llargs. Teatre. Totes les obres II) , 2003
Pàgina: 897
Obra: Santa Eulària (Poemes llargs. Teatre. Totes les obres II) , 2003
Pàgina: 897
A Santa Eulària
Pensant amb vostres martiris,
oh Eulària, ramell de lliris,
m'oblidí del meu dolor;
i de vostres improperis
li rajaren refrigeris
a mon cor.
D'aqueix cor que amor respira
Feu-ne avui la vostra lira
Per cantar-vos un diví,
Lo que sol cantar l'alosa
A l'estel que amb dits de rosa
La finestra obre el matí.
Autor:
Jacint Verdaguer i Santaló
Obra: Santa Eulària (Poemes llargs. Teatre. Totes les obres II) , 2003
Pàgina: 909
Obra: Santa Eulària (Poemes llargs. Teatre. Totes les obres II) , 2003
Pàgina: 909
La Perla
Mater pulchra, filia pulchrior.
"Si hermosa és la mare, més n'és la filla".
De la terra i de la mar
a l'amorosa besada
nascuda Barcino un jorn
s'asseia en la verda platja,
fent del Tàber escambell
de Montjuïc en la falda.
Amb les ones de la mar
ja de petita jugava,
com amb les crins del lleó
l'amazona que el cavalca.
Les ones vénen i van
joguinejant a ses plantes:
tot anant i tot venint
una petxina hi deixaven.
Barcelona ja la cull,
ja en desclou l'hermosa capsa:
hi troba una Perla a dins
que en son cor gelosa guarda,
guarda la Perla en son cor,
i la petxina la llança.
Oh poble de Sarrià!,
tu sortós l'has aplegada,
i com un cèlic present
la posares en ta adarga:
la petxina és ton escut
i la Perla santa Eulària.
Altres indrets de Barcelona:
Indrets