Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El Cementiri del Sud-oest, conegut popularment com a Cementiri de Montjuïc, i antigament com a Cementiri Nou, va ser inaugurat el 17 de març de 1883. La seva creació va ser deguda a l'explosió demogràfica arran de la Revolució Industrial i al ràpid creixement urbanístic que patí la ciutat de Barcelona a mitjan del segle XIX. Amb una superfície d'uns 567.934 metres quadrats, ocupa el vessant sud de la muntanya i acull més de 150.000 sepultures. Ja durant l'edat mitjana, a la muntanya hi havia hagut un cementiri exclusiu per a jueus, com així ho confirmen investigacions i troballes arqueològiques. Situats a l'entrada, podem llegir un fragment de l'Última oda a Barcelona de Lluís Calvo i Jordi Valls que invita a anar ascendint per fer-hi una visita, com també alguns passatges de Señas de identidad, de Juan Goytisolo, que descriuen generosament aquesta ciutat dels morts.
Última oda a Barcelona (fragment)
I tens raó. Hi ha un camí que ens durà a Babilònia
passant per Montjuïc. Serà la fi de tot plegat, llavors:
una fi en ple exercici
de les nostres facultats poètiques.
I ja ho diu la saviesa popular:
una tomba porta a l'altra.
Així, després de dies i dies d'espera
i de circumnavegació per molls i mots,
envoltats de donotes i bevèrria,
aconseguim trepitjar la terra de Can Tunis,
la inexplorada Terra dels Morts.
Amb dentadura postissa,
Barcelona mossega el mar,
arrenca la sal del cadàver marí
—pell desada al terra—
i l'escup al port i a les gavines.
I entrem per la llengua de pedra
a la ciutat dels no-vius que ens acull, indiferent.
Mausoleus de cos present, tombes precises
com escuts d'armes medievals,
pura arqueologia decimonònica.
Altres indrets de Barcelona: