Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
L'Orfeó de Sants és una entitat cultural fundada al desembre del 1901. D'origen obrer, al llarg de la seva història ha estat dirigit per mestres del prestigi d'Antoni Pérez i Moya o Enric Ribó. En l'actualitat, l'Orfeó està en un moment de canvis essencials, a l'espera de la construcció de la seva nova seu social al carrer de Miquel Àngel/Papin. Des del 2006 és gestionat per la Fundació Sants XXI, L'Orfeó.
Relacionats amb la història d'aquesta entitat, podem llegir el cuplet L'orfeonista de Rossend Llurba (el Vilosell, 1887 – Barcelona, 1954) i la cançó que Guillem d'Efak va dedicar al barri de Sants.
L'Orfeonista
I
De l'Orfeó de Sants
jo sóc orfeonista
i poso en els meus cants
la meva fe d'artista.
El meu promès també
cantant la vida passa:
mos cants són tots per ell
per ell i per ma pàtria.
I quan ens trobem sols
semblem dos rossinyols.
Tornada
Ell me diu: Mes cançons són per tu
jo li dic: Per tu són mes cantades.
I més tard quan casats estarem
cantarem
les cançons a petons i a abraçades!
II
Cantant cançons d'amor
anem sembrant la terra
i amb tan bona llavor
no hi pot florir la guerra.
No florirà mai més;
la pau regnarà sempre
perquè amb el meu promès
estem donant l'exemple.'
De joia delirant
escolto jo el seu cant.
Tornada
III
La pàtria ens agraeix
les nostres refilades
i com que s'ho mereix
n'estem tot encantades.
Que visca l'Orfeó
que a tots ens agermana!
I amb ell el nostre amor
de goig ens engalana!
I pugui sempre així
sentir-lo prop de mi.
Tornada
Cançó de Sants
Quan encara en el cel
no hi ha cap raig de sol,
els ocells de la nit
comencen a alçar el vol;
els qui van cap al tall
caminen mig corrents,
i els qui van a dormir
arrosseguen els peus.
Els peus
que els fan tant de mal.
El cor
que els fa tant de mal.
La vida
que els fa tant de mal,
tant de mal,
tant de mal...
El metro va estibat
i els autobusos plens,
les boires als carrers
tenen un baf d'encens.
Tenen un baf d'encens
en honor del treball,
en honor dels qui van
tot frisant cap al tall.
El tall
on s'hi guanyen el pa.
El pa
que és tan mal de guanyar.
Guanyar
que és un perdre seguit,
tot seguit,
tot seguit...
Com un esbart d'ocells,
van a l'escola els infants
amb bufanda i abric
i bufant-se les mans.
De tornada, les mares
passaran pel mercat,
daran voltes i voltes
perquè tot va molt car,
molt car;
avui molt més que ahir,
ahir
quan era bell somiar,
somiar
que els fa tant de mal,
tant de mal,
tant de mal...
Les cançons escolar
arriben al carrer,
les mares al fogó
i els pares al taller.
Roba estesa als terrats
i els coloms en el cel
que volen molt baixet,
que són com un anhel.
Anhel
que no es fa il·lusions.
Anhel
que no es fa il·lusions,
anhel
que mai no se'n farà
perquè no se'n pot fer...
El meu barri de Sants...
Altres indrets de Barcelona: