Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Un monòlit, de granit gris plom, presideix la plaça en honor al poeta. Va ser creat per Anna Ribas i s'hi va instal·lar l'octubre de 1992. Porta una inscripció amb uns versos de Folguera que podem llegir en el poema complet. També hi escau la lectura d'una poesia que en memòria seva va escriure Bonaventura Gassol (La Selva del Camp, 1893- Barcelona, 1980) i dos fragments retratistes de J. V. Foix que documenten el paper de líder que va tenir en les noves generacions noucentistes, que només la mort en plena joventut va impedir que arribés a una brillant plenitud.
La Teva glòria
La Teva glòria, Senyor
és com aquesta llum
que s'esquinça generosa:
la gent se'n daura remorosa,
mes no sap fer-ne més llum.
La glòria, Senyor, és fum,
i per donar-la més humana,
munta amb la gràcia pagana
d'una mica de perfum.
És Ta glòria, Senyor,
com aquesta llum
que no ens deixa mirar enlaire.
La nostra glòria no és gaire
pura, però ens cap en sentits,
que són contents de no saber-se tan petits.
A la memòria de Joaquim Folguera
Amic, aquesta nit tan estelada,
avui jo la voldria passar amb tu:
et trauria la pols de la mirada
i veuries de nou el cel com lluu.
Que l'amistat que et duc no s'enlluerna
davant de la feresa de la mort:
la mort l'ha començat de fer eterna
i l'ha lligada amb el lligam més fort.
Cada segon, cada hora i cada dia
que fuig, em vaig sentint tan a prop teu,
que no sé si la mort també m'occia
o si et duc, mort i tot, a dintre meu.
Embulla'm els cabells, que al cor em resta
el dubte de si ets mort o vius encar:
la teva mà damunt la meva testa
amb la seva fredor m'ho pot dir clar.
Però, en mirar llavors la teva cara
i en veure aquest somriure amb què ha quedat,
sentiré córrer per ma carn avara
frisaments de triomf d'eternitat.
El cercle d'amics que voltava En Folguera era tanmateix divers. La seva paraula, dolça en lliscar, s'afilava agudament al contacte de la carn amiga i ens feia redreçar tènuement adolorits, disposats, però, a l'atenció que ens era requerida. Entorn d'ell, gent que sempre més ha anat d'ací d'allà esparsa, s'havia aglutinat, disposada a acceptar el seu guiatge, a escoltar la seva veu, perenne al nostre record, a seguir els seus consells refermats en la seva gosadia o en el seu seny, a encendre els ulls i els cors amb una de les roents guspires del seu i a protegir-nos gelosos sota la blavor gairebé divina dels seus ulls. L'encís d'aquella voluntat ardent, travada per la misèria per ventura transitòria del seu cos, ens havia subordinat sense adonar-nos-en a una autoritat que acceptàvem joiosament. Literats, artistes, periodistes, economistes, homes de ciència i fins i tot homes d'afers, coronaven llurs iniciatives amb les d'En Folguera, i la possibilitat d'atènyer belles coses irrealitzables se'ns presentava tot d'una.
Va escriure bells versos sense l'ambició d'ésser cap poeta cabdal, ans amb l'afany, tot actual, de conèixer a través de l'experiment poètic; va assajar rimes i ritmes, va esbossar cal·ligrames... Tant se val: l'endemà us proposava d'escriure una memòria sobre els moviments nacionals a la Bàltica o us reclamava un estudi sobre Maurràs, o us exigia —dolça persistència!— un assaig, dins un termini d'hores, sobre Sorel o Stendhal. I obeíeu. Quants de poemes, d'assaigs, de llibres devem els del temps de «La Revista» a En Folguera! (Quantes d'empreses haurien reeixit d'haver viscut.)
Home d'idees i home d'acció, patriota i universalista, poeta vivent i crític agut, cavaller de l'amistat, En Joaquim Folguera pot aconsellar, encara, els indecisos, i protegir amb el seu nom, inscrit avui a qualque vaga constel·lació celeste, l'empresa de reivindicar dia per dia la Idea que antany ens va fer atots col·laboradors en una obra comuna.
Altres indrets de Barcelona: