Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
La plaça de Sant Vicenç va ser coneguda fins al 1888 com la plaça de la Unió, conserva un aspecte d'època notable. Està centrada per una font coronada amb la figura del sant que li dóna el nom. Hi escau la lectura d'una prosa poètica de J. V. Foix que s'hi emmarca i un fragment del retrat literari que del poeta i la seva època d'infant féu Miquel Martí i Pol.
Pepa, la lletera, té les cames més fines del món. Fa vuit dies, al ball del carrer de sant Vicenç, totes les noies li ho deien. Va anar a dormir tan a deshora, que son germà, matiner, ja apariava la bicicleta. Quan dues hores més tard pujava Clos amunt, a cada mà dos pots de llet enormes, els ulls se li aclucaven. Veia, ballant, deu mil parelles amb un clavell de llustrina al front; dels fanals japoneses esberlats, els flams s'escapaven cap al cel i l'omplien d'estels incomptables. Les cases de banda i banda havien desaparegut. I, tot d'una els dansaires. Pepa es veia sola al món, de cara al cel lluminós. En entreobrir els ulls, era davant el convent de les monges. Sor Roser la renyà: ¡era tan tard! Deixà els pots al graó i, entre reny i reny, els ulls se li tornaren a cloure. Aleshores, tots els balcons i totes les finestres del Clos s'esbatanaren, se sentí un batec d'ales dolcíssim, i de cada obertura en sortí un àngel. S'acostaven silenciosament i ordenadament a Pepa, i omplien llurs petits gerros argentats. En descloure els ulls, els pots de llet eren buits i el carrer era ple d'un perfum de roses.
El diumenge següent, en sortint, a les tres de la matinada, del ball de La Violeta, li vaig dir: -Pepa! Quina son aquest matí. Em va respondre que els dilluns santa Eulàlia li feia la feina.»
La vida popular —érem a la darreria del segle—, s'ajustava a l'any litúrgic amb les seves diades i commemoracions. La Parròquia de sant Vicenç, amb rector, vicaris, beneficiats, organista i sagristà, senyorejava. Tot sant il·lustre tenia el seu mes, la seva novena o el seu tríduum. Casa sí, casa no, passava cada dia el rosari, i a les hores sobreres hom retallava papers de colors per a fer-ne paperets i llançar-los a la processó vinent. Hi ha qui recorda d'aquell temps la magnificència dels actes religiosos i llur influència en el tràfec normal i quotidià dels vilatans, i n'enyora el fast. Cada estament tenia la seva confraria o la seva germandat. Qui era malalt, tenia el seu subsidi, i feien córrer que no hi havia pobres. A començament de segle hi havia com a grups polítics, els regionalistes, els catalanistes de la Unió, els carlins i els monàrquics possibilistes. Els republicans —també n'hi havia — ajudaven els de la Unió catalanista que eren liberals i algun d'ells lliurepensador i tot. Cada festa litúrgica era aprofitada pel jovent sarauista per fer ballades en sales de festa i envelats. I al vidu que es tornava a casar li feien esquellots.
Altres indrets de Barcelona: