Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El santuari de la Mare de Déu del Mont Carmel es construí entre el 1860 i el 1864 com a ermita, prop del camí que venia de Gràcia i que després havia de ser la carretera del Carmel. A l'inici del segle XX, era un lloc molt concorregut per fer-hi aplecs, fontades, concerts musicals i celebracions religioses, amb gent vinguda sobretot de Gràcia i Sant Martí de Provençals. El 1930 fou elevada a capella. A partir de la dècada del 1940 va ser molt freqüentada pels nombrosos immigrants que van arribar al barri. L'any 1962 es va establir com a parròquia i va fer una gran tasca en àmbits com la sanitat, l'educació i la cultura, implicant-se en les reivindicacions del barri pel que feia a serveis i infraestructures. A causa de la reduïda capacitat del recinte, entre el 1985 i el 1988 es construí una nova església, obra dels arquitectes Francesc de Paula Daumal i Domènech i Miquel Campos i Pascual, amb un disseny més contemporani. Situats davant de l'antiga capella podem llegir un fragment de L'any de la plaga, de Marc Pastor (Barcelona, 1977), que situa els protagonistes per aquesta zona del Carmel.
Els manuals d'autoajuda asseguren que perquè les teves accions et surtin com vols, has de tenir pensaments optimistes. Sí. Esclar.
M'agradaria veure un escriptor d'autoajuda passejant el seu bonrotllismeper aquest carrer, ara mateix.
Tots els escriptors d'autoajuda seran reemplaçats per rèpliques exactes. Tots els escriptors, de fet, sense excepció.
—Hi haurà més novel·les?
—Què?
—I pel·lícules?
La Irene deu pensar que sóc idiota. Idiota, així, entre dents, com si em veiés fent l'elecció equivocada des del menjador de casa seva, amb el dit sobre el botó de fastforward del comandament a distància.
—No ho sé, Víctor. És molt lluny, la casa de la teva amigueta?
Ha dit amigueta en cursiva.
—No ho tinc clar. Vaig anar-hi des del Santuari, que és per on anàvem, però ara no m'oriento.
—Vostè perdoni si m'he desviat per una simple emboscada.
—Amb un dels dos que sigui sarcàstic ja n'hi ha prou. Aquesta zonadel Carmel és un laberint amb totes les seves propietats intranquil·litzadores. Sense gps, a les fosques i espiats per fantasmes, costa concentrarse per trobar un edifici que solament has vist un cop. La Irene tampoc no m'hi ajuda.
—Com estàs del peu?
—Em fa mal. On som ara? Quin carrer és aquest?
—Fastenrath.
El recordo perquè vaig pensar que volia dir rata ràpida, en alemany.
La mnemotècnia per la via de l'estupidesa.
A uns vint metres hi ha una cruïlla. Hi apareixen dos motoristes.
S'aturen a esperar que hi arribem. No apaguen els motors. Semblen trets d'un videoclip dels vuitanta, on només hi falta la Bonnie Tyler.
—Fes veure que no hi són —dic, i veig de reüll com la Irene assenteixamb el cap.
Altres indrets de Barcelona: