Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El carrer del Xipreret és un dels més genuïns de l'Hospitalet de Llobregat. Al llarg de poc més de 100 metres hi ha representada la història arquitectònica de la ciutat, amb 27 elements protegits pel Pla Especial de Protecció de Patrimoni Arquitectònic. El seu origen és de l'època romana i feia de separació entre propietats agrícoles. En aquest lloc es formà el nucli de l'Hospitalet. La Torre Blanca (l'Harmonia), de la qual es té documentació del segle XI, va ser l'embrió perquè es fundés el petit hospital de camí que donaria nom a la ciutat. Hi ha diversos corralons, petits culs de sac oberts al carrer principal, que eren patis comunitaris on se situaven els pous i safareigs per a rentar la roba. Hi podem anar llegint els fragments de poemes de Joan Maragall, Màrius Torres i d'alguns autors més locals que estan reproduïts en algunes de les façanes, i també ens podem servir d'una descripció de Joan Rius i Vila (Igualada, 1912 – Vilanova i la Geltrú, 1986), que va viure en una de les cases i que tracta de les profundes transformacions urbanístiques que ha sofert la ciutat amb el pas dels anys.
L'any 1929 fou l'any de l'Exposició Universal de Barcelona i l'any en què caigué la Dictadura de Miquel Primo de Rivera, que tots coincidim a qualificar de mig paternalista. Amb els meus tendres 18 anys arribava jo a l'Hospitalet de Llobregat i m'instal·lava al carrer del Xipreret, a casa d'un germà meu que s'hi havia casat feia anys.
Llavors, aquesta ciutat ja es movia en el frenesí d'una creixença desmesurada i, dins d'ella, entre d'altres, hi havia tres sectors ben definits que eren: l'Hospitalet-centre, Santa Eulàlia de Provençana i Collblanc-La Torrassa. Jo em movia i vivia dins l'Hospitalet-centre i val a dir que les altres barriades de la ciutat vivien ben desconnectades, de tal manera que semblaven nuclis a part.
Llavors, l'Hospitalet-centre, llevat d'algunes instal·lacions industrials, era encara més aviat agrícola. Tenia aquells camps ubèrrims de la Marina que s'estenien més enllà del carrilet (Ferrocarrils Catalans) i que avui, als qui, com jo, no hem pogut seguir de la vora el procés evolutiu d'aquests darrers trenta anys, ens colpeix fortament, i quedem astorats davant el canvi efectuat, amb tantes i tantes urbanitzacions, tants i tants locals industrials, tants i tants gratacels, sorgits com per art d'encantament en aquells indrets on, del meu record, només hi havia camps d'aufals i rengleres inacabables de carxoferes.
Altres indrets de Hospitalet de Llobregat: