Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El Besòs és un riu amb un curs de 17,7 km, que neix a la comarca del Vallès Oriental de la unió dels rius Mogent i Congost i desemboca al Mediterrani en el terme municipal de Sant Adrià de Besòs. A causa del seu pas per una zona densament poblada i industrialitzada, durant els anys setanta i vuitanta del segle XX fou tristament famós pel fet de ser el riu més contaminat d'Europa. Des de mitjan dècada del 1990 ha estat netejat, i les seves aigües, depurades. Situats al mig del delta, entre llacunes i dunes de sorra podem llegir dos fragments d'El metall impur, de Julià de Jòdar, que es poden relacionar amb aquest espai. Narren el record de l'ofegament del Jaimito, el germà de Gabriel Caballero, el protagonista de la novel·la.
Com a bon riu mediterrani, el Besos sembla bona part de l'any un rierot que només serveix per proveir d'aigua recs i pous dels trossos de conreu alineats a la seva riba dreta, merenderos avall de Santa Coloma, fins al pont sota la via del tren. Aigües amunt, en un toll sota el pont de la carretera general, vora el camp de futbol del Colegio del Sagrado Corazón, s'havia ofegat, dotze anys enrere, el pobre Jaimito, i el Gabriel, que era a classe allí mateix, com qui diu, no ho va saber fins a la nit. I com va trobar a faltar el pobre cos del germà, que ja no tornaria al llit on dormien tan calentons! Perdut per sempre dins un Aqueront il·lusori! Ni un Càscares no hi era, a guisa de Caront, per ajudar el marrec a fer el pas definitiu a l'altra riba!
A prop de les boques, el cabdal d'aigua que passa pels ulls del pont sota la via del tren és tan escàs i tan romancer que les aigües de la mar han de sortir al seu encontre i, compassant la barcarola d'un estol de peresoses gavines, l' animen a barrejar-s'hi perquè compleixi la missió exigible a tot riu que mereixi d'un mínim de respecte.
A la terrassa on va estudiar el comportament de les abelles; des d'on va saltar a la teulada de la fusteria que va cedir al seu pes per fer-la caure, ingràvida, camí d'una mort ajornada pels sacs d'encenalls; on cantava «Ay Tani, Tani, mi Tani...» quan feia la bugada a l'escalfor primera de l'estiu: allí, en aquell espai obert al sol i a l'aire i a la breu felicitat deis anys primers de matrimoni, l'Angustias va pressentir les estacions del seu gran dolor, vinga córrer de botiga en botiga en veure que el nen no li tornava de l'escola, la dèria de pescar al riu, cert, senyora, un nen ros, el dependent de la ferreteria davant el consultori del doctor Obiols, li havia comprat un ham, les tres monedes de deu cèntims que havia trobat a faltar al moneder: vinga preguntar de pagès en pagès, sí, el nen xerraire, pescant una bona estona als pous d'aigua del riu, no, se'n va anar cap allà, aigües avall, no, que va ser cap allà, aigües amunt, amb una canyeta que ell mateix es va fabricar: vinga buscar i rebuscar pels canyars, fins que vora un pou trobava la cartera del col·legi amb el dibuix del gat amb botes, ella, que sempre vigilava el minyó quan sortia de casa vorera amunt, fins que el veia entrar al col·legi, es devia amagar rere la porta, el Jaimito, pensant quan la mare es retiri del balcó me'n vaig a pescar, i no en van recuperar el cos, quins misteris l'havien pogut fer desaparèixer, potser un pou que comunicava amb un corrent subterrani, com el Guadiana, va dir l'urbano, se'l devia endur mar endins, pagesos de merda, més importants els vostres enciams que una criatura sola i innocent: i tu, riu maleït, que arrabasses amb tot, quan surts de llera i vols treure't la set amb les llàgrimes d'una mare, aigua negra, aigua pesant, aigua que t'empasses les ombres, eres allà, vas ser allà d'immediat per al pobre Jaimito, amb la teva olor terrosa de llot i d'arrels, el teu son que dissol, que digereix, que exprem a poc a poc les fulles mortes que plouen dels arbres tardorals, immens dolor de l'Angustias, a punt de parar boja. I ara, ella pensa que el seu fill gran, l'únic fill baró, haurà de creuar el pont del tren a uns quants centenars de metres del lloc on va trobar la cartera del Jaimito, i no sap si dir-li «que Déu l'acompanyi, fill meu» o «que Déu et perdoni, fill meu».
Altres indrets de Sant Adrià de Besòs: