Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Prudenci Bertrana és l'únic prosista del país que ha dedicat una mena de bestiari a les feres del Parc. Durant anys hi treballà molt molt a prop i les observà i dibuixà amb precisió i enginy. A l'espai dels estruços podem llegir-hi un fragment de la prosa que els dedicà i un poema de Josep Carner.
El coll prim, llarg i suau com una corda vella de lligar pianos, unit al cos ovoïdal, enorme, amb totes les característiques d'una gerra-tinell o d'un bot de vinater, sembla una màquina de regar o una bomba contra incendis. El mateix cap de l'estruç té forma de boquilla de manguera i, si el conjunt anés muntat sobre unes rodes, no dubtaríem pas de la seva servitud.
L'expressió de l'estruç és ingènua. Els seus ulls, sempre esbatanats, recorden els d'una criatura de bolquers extasiada davant d'un llum. Amb el coll dret, vertical, un poc corbat del cim a guisa de crossa, va girant lentament la testa. Maniobra com un periscopi, però un periscopi susceptible d'entendrir-se. Diríeu que atalaia, al lluny, l'arribada d'un amic que enyora.
En caminar, branda la còrpora a la faisó d'un vaixell amb mar de proa. La gent discuteix trenta mil coses respecte a l'estruç: si corre més que un cavall, si s'engoleix els claus de ganxo, si un home encamellat al seu coll li faria eixonar les potes, si pon un ou, si l'ou es cova amb la calor del desert i si ell, l'estruç, fóra utilitzable per a algun servei públic. Uns troben que sí, que resultaria un excel·lent repartidor de candidatures en diades electorals, o un ràpid transmissor de telegrames, cartes urgents i confidències policíaques. Altres li neguen intel·ligència. Tot el que més, podria vendre diaris trotant a frec de les finestres dels tramvies i estalviant als marrecs de muntar a les plataformes. La qüestió de si s'empassaria els cèntims, restituint-los després honradament, desvetlla suspicàcies.[1]
[1] Bertrana, Prudenci, L'ós benemèrit i altres bèsties, dins Obres completes, Barcelona: Editorial Selecta, 1965, p. 1044-1045.
L'Estruç
Ocell com so
tan corredor
mai no m'atrapa cap minyó.
Dues coses em fan pena;
per immemorial abús,
d'un babau de testa dura
tots en diuen un estruç;
i com passa de vegades
a poetes de secà,
em reca la feixuguesa
que m'impedeix de volar.
Ocell com so
tan corredor
mapo la terra i el cel no.
Altres indrets de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera: