Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Prudenci Bertrana és l'únic prosista del país que ha dedicat una mena de bestiari a les feres del Parc. Durant anys hi treballà molt a prop i les observà i dibuixà amb precisió i enginy. A l'espai dels paons podem llegir-hi un fragment de la prosa que els dedicà. Un poema de Pere Quart ens pot fer de contrapunt líric.
El Paó
És més apoteosi que ocell. La naturalesa l'ha vestit ricament; s'ha entretingut a pintar-lo, a daurar-lo, a tornassolar-lo; ho ha harmonitzat tot d'una faisó perfecta; n'ha fet un prodigi de seda, vellut, randes i tissú, però, com si se li hagués acabat la paciència, li ha deixat les potes de la color natural de totes les potes. El gall dindi mocós i la gallina pagesívola no les hi envejarien pas. Si admetem que la magnificència del paó pervingui del desig de plaure a la femella, el fet tindria una explicació: porta el cap massa enravenxinat per a albirar-se les cames i, en un excés del seu orgull, les ha oblidades. Els qui es pensen no tocar de peus a terra fan poc cas dels enllustradors.
Si bé l'observeu, el paó té cara de beneit. El crani a penes si és una ampliació del bec; un pretext per a clavar-hi un plomall absurd de cupletista. Els ulls no expressen res i tenen la mirada morta d'un botó. Decapitat, no perdria gran cosa pel que fa al seu aspecte decoratiu. És una de les poques bèsties que, dissecades, fan el mateix goig que vives. En enravenar-se i estarrufar-se, ell mateix ja es disseca. Resulta, llavors, un esplèndid paravent d'escalfapanxes. Les seves proporcions no tenen res de remarcable. No suggereixen pas cap qualitat excepcional. No li envegen el volar ni el córrer ni cap dels seus gestos i actituds. No parlem de la veu. Sembla l'espinguet d'una grua trepitjada.
El gran ventall de la seva cua omple d'admiració les persones sensibles. Tothom espera el seu estufament voluptuós per embadalir-s'hi; mentre la femella no se'l mira.
El veritable èxit, l'assoleix, doncs, fora de la gàbia. Ell ho coneix i se'n conhorta i fa l'enamorat per fatxenda.
Altrament, així que va de veres, sempre el veureu de cara a la femella. Prou sap el que fa. Mirat de cantell, és horrible, mirat d'esquena la seva cua no és pas obra d'una fada, és obra d'un cisteller. Canyes i vímets pelats i descolorits són les seves plomes. Tot demostra l'exclusiva preocupació del mirall. I s'emmiralla d'esma, convençut que en el ram de façanes no hi ha un millor.
El que sembla estrany és que un personatge així, tan vanitós, pellusqui el blat de moro.
Paó
Màgica aurora
de ploma i ala
multicolora.
Sol de gran gala
d'un paradís
on l'ona és dolça,
la platja or llis,
vellut la molsa
i el cel postís.
Altres indrets de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera: