Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Al Pla de la Perdiu, que corona el turó amb el mateix nom, el 1909 hi va ser creada la primera estació d'esquí del Pirineu català. El 28 de febrer de 1943 es beneïa i s'estrenava el primer teleesquí de l'Estat espanyol a les pistes de Fontcanaleta. La Molina també va ser pionera en la instal·lació de telecadires amb la posada en funcionament, a la temporada 1946-47, del telecadira del Turó de la Perdiu.
L'estació té 38 pistes, 19 remuntadors i uns 500 apartaments de lloguer, a més a més de cases unifamiliars i una dotzena d'hotels. Al costat de La Molina, hi ha l'estació de Masella, més obaga. Aquest complex va ser inaugurat l'any 1967. Ambdues instal·lacions constitueixen la principal indústria de la Cerdanya. El turisme i el lleure és a hores d'ara la primera entrada de diner. Una de les ànimes de tot aquest procés modernitzador de la pràctica de l'esquí a la Molina va ser Josep Maria Guilera (Barcelona, 1899-1970). Just davant per davant on hi ha l'estació de telecadires podem llegir un text de Guilera que recorda quin tipus de treballadors van fer possible la construcció de les instal·lacions quan tothom la creia una obra de bojos i ningú hi volia posar diners.
En determinats moments aprofitàrem les ofertes de mà forastera, que abunda arreu del Pirineu. Essencialment es nodreix de gallecs i d'andalusos. Aquells solen anar a parelles i són especialistes a treballar i desbastar la pedra. Totes les cases de la Molina ostenten carreus picats i escairats pels hàbils canteiros. Els altres es mouen en escamot i es dediquen a remenar terres, a obrir talls i desmunts i sobretot a fer carreteres de muntanya, quan no comporten obres d'enginyeria ni de maçoneria.[...]
Van en grups que no solen arribar a la desena. Són del mateix poble i en general parientes. El més llest i desimbolt fa d'encarregat a l'hora d'ajustar els tractes.[...]
Així que ens hem proposat d'iniciar alguna feina en aquestes condicions, i sense saber com, s'ha presentat un cap de colla per parlamentar. Els tractes s'ajustaven a tant el metre. Cal convenir l'amplada del camí, que generalment serà de tres metres i se'ls assenyala el recorregut per mitjà d'algunes fites. Sempre demanen dos preus: un, per al cas que només trobin gleva, terra i pedres soltes, i un altre, més elevat, por si sale piedra. En aquest cas no s'estan de precisar que la dinamita, la pondrá usted. No volen complicacions en afers explosius. Se'ls ha de facilitar les eines; mitja dotzena de pics i pales, un parell de carretons, malls i punters per a foradar la roca. També demanaran un cobert o barraca per a dormir o una lona gran per improvisar una tenda. Viuen i treballen en el tall. Es fan el menjar col·lectivament. Posen una olla o perol davant de la feina i per la fumera es pot apreciar sempre on són i el que van avançant. Saben exactament els preus dels queviures a l'engròs, a Ripoll, a Puigcerdà i la Seu, així com el cost del viatge, i qui s'encarrega de les provisions acostuma a realitzar un viatge setmanal per proveir de pa, vi, porc, llegums i patates. [...]
Els tractes es clouen de paraula, i per la seva part compleixen honradament. No val la pena d'omplir papers amb gent que no té domicili estable ni pot donar garanties i que a l'hora de signar poden veure's en un compromís. A les preguntes obligades sobre l'assegurança d'accidents i la complicació dels subsidis no es descuiden d'afirmar que ho tenen tot en regla, però sempre resulta que los papeles los tenemos en la Seo. Després, si durant la feina corre per la vall que ha arribat algun inspector, tot l'escamot s'esfuma i cuita a entaforar-se a l'indret més recòndit del bosc.
Treballen de sol a sol, dotze i més hores al dia, durant tota la quinzena. Els dissabtes que els toca cobrar el preu fet, es renten, es muden i baixen a les viles a passar pel barber i a distreure's, sense descuidar-se mai de comprar alguna apuntació de la rifa.
Des del nostre privilegiat mirador del Turó de la Perdiu, dalt de la Molina, veiem les tempestes d'estiu i les negres nuvolades nimbades de llamps com avancen tot venint del forat de la Seu i com passegen les ratlles opalines i compactes dels rams de pluja i pedregada Cerdanya enllà fins a deturar-se damunt de la Perxa per a girar el rumb i acabar esbravant-se pels cims del Puigmal. I a l'hivern podem presenciar com la rufa i els vents polars que porten neu i fred malden per entrar a Cerdanya per l'escotadura de Pimorens i per les carenes del Carlit i Puigpedrós. I, mentre ençà encara brilla el sol, allà tot resta esblaimat i difús pel polsim de neu que l'huracà fa revoltar. I per l'altra banda serà la boira carregada d'humitat que treu el nas per la collada i el Pla d'Anyella i que l'aire sec detura i destria.
Altres indrets de Alp: