1
L'església de Sant Pere és esmentada el 871 en un precepte de Carles el Calb en què s'esmenten les esglésies que eren propietat de Sant Andreu d'Eixalada. Després del 879, any en què l'aiguat de la Tet s'endugué aquell monestir, constava com a possessió de Sant Miquel de Cuixà, monestir que fundaren els frares que hagueren d'emigrar a causa del furor de les aigües. Tenint al davant les ruïnes del que queda de l'antic cenobi, llegirem dos fragments de Canigó, de Jacint Verdaguer, que es refereixen als fets amb la intervenció llegendària de Carlemany.
