Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
A la plaça de la Trinitat neix o mor el carrer Montcada, el principal del centre històric, on la noblesa va edificar els seus palaus que encara avui es conserven amb portades de pedra, escuts heràldics, balcons de forja i ceràmica, galeries d'arcs, enormes ràfecs de bigues en les teulades ... Hi trobarem palaus com els dels marquesos de Montortal, Casa de Diego, Mahiques-Sanz, Borja, Pinohermoso i Sant Ramon, entre d'altres, que exhibeixen bells patis amb fonts de marbre i arcs de pedra, escales barroques, finestrals gegants, salons decimonònics, etc. en qualsevol punt del carrer ens podrem servir de la lectura en què Josep Pla cantava les excel·lències d'aquest carrer.
Xàtiva—on ara em trobo—és una ciutat d'un gran interès. Joan Fuster — que coneix molt bé el seu país — m'assegura que, després de la ciutat de València, és la de l'antic regne més saturada d'història d'una escala més elevada. Per una persona dotada d'una curiositat, capaç de ser influïda pel món exterior, Xàtiva és un lloc fatídic en el sentit de la facilitat amb què es produeix aquest encerclament. És a més una ciutat d'estada molt agradable, gratíssima.
Raimon, el poeta de les cançons que han tingut i tenen tant d'èxit, m'ensenya la ciutat. És gairebé segur que la personalitat d'aquest xicot de vint-i-cinc anys seria impossible d'explicar sense el seu arrelament en la seva ciutat nadiua. És l'axioma, l'incontrovertible d'aquest artista. La seva família, que m'ha acollit amb tanta cordialitat, és molt popular—una família de fusters.
És una ciutat, tancada a ponent per un contrafort de muntanyes. Al peu mateix d'aquest contrafort hi ha un habitacle popular, no gaire ben tingut, més aviat pedregós, que la segueix, format per carrers estrets, molt suburbials, obscurs, tallats en angle recte, com un campament romà. S'entén, doncs, que Xàtiva és una ciutat allargada, que va de nord a sud.
Una mica més avall es troba un gran carrer, ample, prodigiós, perfectament empedrat, amb peces de pedra llargues, com a Itàlia. És flanquejat per autèntics palaus d'una bellesa sorprenent, amb jardins interiors d'una gran distinció, elegants. És el carrer de Montcada. L'aparició d'aquest carrer és una cosa inoblidable. Jo no conec pas prou les poblacions del regne de València per a fer una qualsevol afirmació, però em sembla que com aquest no n'hi ha d'altre. Els palaus que el flanquegen, per extinció de les famílies que els posseïren, són utilitzats, avui, per altres usuaris. Així i tot, conserven, almenys exteriorment, una presència i un to de gran qualitat. En aquest carrer, per on he passejat tantes vegades, m'hi he trobat com a Itàlia, cosa que en la meva àrea lingüística no m'havia passat mai.
Altres indrets de Xàtiva: