Ses Salines

Autor: Josep Pla i Casadevall
Obra: Les illes (Obra completa 15) , 1970
Pàgines: 183-184

El paisatge eivissenc té una unitat els principals elements de la qual acabem de descriure. Al sud de l'illa, no obstant, hi ha una comarca que es diferencia totalment de la generalitat de l'illa: la de les salines. Mereixen una visita. Les treballaren els cartaginesos i els romans. Des de l'any 1235 els conqueridors cediren l'usdefruit de la sal als veïns d'Eivissa. Acabada la guerra de Successió (1715), el rei Felip V, a títol de conquesta, va incorporar el domini de les salines a les rendes de la Corona. En 1736 va obtenir-se la concessió gratuïta de dues fanegues de sal per família i 2.600 pesos anuals en espècie de sal a la Universitat (Ajuntament) d'Eivissa, en concepte d'almoina. En 1871 l'Estat les va vendre a una Companyia particular per 1.162.000 pessetes. Avui pertanyen a la Salinera Espanyola.

Si les salines de Formentera estan un poc castigades per les arenes que l'aire transporta els dies de vent gran, les d'Eivissa estan allotjades entre muntanyes calcàries situades entre la platja del Codolar, el cap del Falcó i els tossals del sud de l'illa. Les aigües d'aquestes altures han estat desviades. Així s'ha obtingut una superfície d'unes 400 hectàrees, molt anivellada, de 0 a 0'70 metres més baixa que el nivell de la mar, de sòl impermeable, superfície on no entra mica d'aigua salada, pròxima a un fondejador i situada en un clima on l'evaporació mitjana anual és de 1.200 litres per metre quadrat. La zona forma estanys concentradors i cristal·litzadors; un sistema de canals hi introdueix l'aigua. La Companyia té eres per a dipòsit de sal, calçades, vies fèrries, un minúscul ferrocarril, maquinàries per a desguàs, alimentació, trituració i classificació i un carregador a la Canal on es carreguen les barcasses que reben les naus fondejades a la rada, abrigada per la punta de les Portes, endret del freu de Formentera. La producció de sal de les Pitiüses passa de les 100.000 tones anuals. En temps normals, el major contingent de sal era exportat a Rússia i als ports del nord d'Europa.

El paisatge de la comarca és diferent, doncs, del general de l'illa. És un paisatge lacustre sobre el qual el sol canicular es vessa formant un miralleig espurnejant. Els ocells marins volen damunt les aigües mortes dels estanys. Els grans dipòsits de sal formiguegen dins la llum enlluernadora i els cristalls brillen de plata acarminada.

Autor: Marià Villangómez i Llobet
Obra: Obres completes. Poesia 3 , 1986
Pàgines: 140, 141, 145 i 148

II

 

L'illa s'amuntega al nord.

La ciutat fuig amb el port

i les murades. Salines

solitàries. Dins l'estany

brilla al sol l'esforç de l'any

sota un vol baix de gavines.

Vores de la sal: camins,

i la palmera desclosa,

i la rosa

dels molins.

 

III

 

Velles salines, mirall

i presa dels lents estius,

de segles ençà opressius

amplament sobre el cristall,

amb invisible treball

com el de l'home, tossut:

ritme vast, enterc i mut

d'una assolellada història,

que amb més pena que no glòria

mes sal que no pa ens ha dut.

 

VII

 

Ara és l'època de l'any

que ve la grua. A l'estany

pren de mitja pota un bany.

La magrana ja madura.

Resta algun toll als camins.

Al marge apunten nous brins.

La llavor els soles inaugura.

No decau el verd dels pins.

Mor el pàmpol al rafal.

L'oliva es presta a l'assalt

dels homes i els estornells.

Turgents, enllà, els munts de sal

esperen nòrdics vaixells.

 

X

 

Lleu ventijol l'aigua arrissa

pels estanys de mil reflexos. Ventijol i sol connexos,

meridià esclat d'Eivissa.

Pla hortolà, agresta verdor

de la serra, clara sorra

—el mar!— o còdol rodó, alqueria, molí, torre,

l'enfilat cap d'es Falcó,

raig de sal

que s'embarca a sa Canal,

sal, sal, sal, escuma, platja,

illots, es Freus, Formentera.

Bon viatge,

vaixell d'estranya bandera!

Autor: Tomàs Garcés i Miravet
Obra: Poesia completa [Tomàs Garcés] , 1986
Pàgina: 418

Record de les Salines d'Eivissa

 

A Marià Villangómez

 

Miralls de les Salines! Orenetes,

en breus volades rases,

el pit hi freguen.

 

Un vaixell negre

ancorat fora moll, de les barcasses

pren la farina dura.

 

Verd, blau i blanc, tot lluu, tot enlluerna.

La sal mig feta sembla neu mig fosa.

 

Ah, si la posta

contra el talús puríssim

adormís la meva ombra

i la salvés, oferta al cel, per sempre!

Autor: Francesc Parcerisas i Vázquez
Obra: Triomf del present. Obra poètica 1965-1983 , 1991
Pàgina: 361

Paisatge

 

Si mai heu pensat que sols hi ha honor

en l'orb destí de la sofrença,

contempleu-los: infants extasiats que xipollegen

vora mar tot alçant castells en les onades

que s'esllavissen entre els dits.

I, més enllà, bressat pels jocs de l'ombra,

el pescador assegut amb mig meló d'or

i el vi grogós que ha refredat entre les roques.

I, part d'aquí, aquests amants ardits,

encesos, cobejosos per la cremor del sol,

pel desig que els arbora d'una joia fugissera.

I, ran platja, els cans que s'empaiten

juganers i enfollits de corredisses

llamps esquius de sol i sorra

sota el foc immòbil del migdia.

I encara, al fons de tot, sota l'arbreda,

vora el got escumós que es vessa

tacant aquests papers, vosaltres mateixos,

incrèduls, misteriosos, potser escèptics,

gaudint amb mi d'aquest excés de vida.

Autor: Maria Mercè Marçal i Serra
Obra: Llengua abolida (1973-1988)
Pàgina: 232

Eivissa 81

 

La lluna s'aturava: gran rellotge de sal

al cim de l'ona oberta al trànsit tardoral.

 

Les busques senyalen una illa. I endevines

batallades, l'amor en punt a ses Salines.

 

La ciutat era un solc: nosaltres la llavor

del goig, esbarriada per l'alta salabror

 

d'un desig. Vàrem caure al cor de sa placeta

des bon aire, cenyida per l'hora violeta,

 

a trenc de sal. De sobte s'esbatanà una tanca

amb flors de sal descloses en una sola branca.

 

I la casa ens xuclà, com un secret que s'obre

a qui repta l'esglai pels camins del salobre,

 

fins on la cambra, fonda, nua com una mà

ens prenia, i la sal, entre els llençols granà.

 

I, cos endins, l'esclat de la fruita badada

era fosca pastura de sal incendiada.

 

(Enyor, enyor, com corques, encara, el teu regal

mesquí: cendra de fruita en un estoig de sal!)