El Firal

Autor: Joan Santamaria i Munné
Obra: Visions de Catalunya I (Catalunya Nova) , 1954
Pàgina: 247

He trobat tot baixant, aquesta colla de pagesos que van a Olot a vendre quatre caramades. Guaiteu: una almosta de nespres, un quartà de cigrons, un rastrell de granotes espatllades, un formatge d'ovella, un tupí de mel, un mussol viu i una coixinera d'avellanes grenyals. Tot plegat no val tres xavos, però ells van a mercat a fer negoci, a xalar-se unes hores, a fugir de la dona, a veure món, a saber coses i a tastar l'aiguardent del celler del Barrusca. Tothom porta la seva barretina vermella enfonsada fins al clatell, el seu gec esquifit i gruixut com un matalàs, la seva armilla ben botonada, la seva faixa de llana que els dóna sis tombs, la seva camisa de pisana blava i les seves bones calces de vellut que quan caminen mouen aquella mena de gemec que fa: gic-gec; gic-gec... Trobo que aquesta gent, tan emborrassada com va al bat del sol roent i sota els flams infernals de la canícula, no sua gota. Ca! Són eixuts com una ascla de figuera.

Marxen satisfets i embotornats, vermells com uns cirerols, però més garlaires que setze, fumant i escopint, i sense esma de descordar-se l'armilla i treure's el gec i penjar-se'l a la musclera.

Autor: Josep Pla i Casadevall
Obra: Viatge a la Catalunya vella (O.C., 9) , 1976
Pàgina: 301

Tot arriba, un dia o altre, en la vida, i aquest any, finalment, he pogut anar a la fira que se celebra a Olot el dia de Sant Lluc. En el curs de la meva activitat literària he estat dominat per l'obsessió intermitent d'escriure un paper sobre Olot i el seu paisatge, i, malgrat la quantitat desmesurada de temps transcorregut, no he pogut dominar aquest objectiu d'una manera plausible. Amb Olot i el seu paisatge em passa una cosa igual que amb el color de Roma. Fa molts anys que em pregunto: de quin color és Roma? I fins ara no he trobat una resposta no ja satisfactòria — cosa impossible —, sinó simplement discreta.

Autor: Josep Pla i Casadevall
Obra: Viatge a la Catalunya vella (O.C., 9) , 1976
Pàgines: 305-306

Hi ha una cosa a la població que és bonica i airejada, que té un cert caràcter: és el Firal, l'avinguda vorejada de cafès i botigues, que els viatjants de comerç adoren, i en la qual els pagesos es troben desplaçats. És una avinguda que condueix al que els olotins anomenen el Torí, que és una petita plaça de toros sense tipisme específic, una mica agra. Em sembla que la fira de Sant Lluc no tindria la importància que té en un amplíssim rodal muntanyenc si no fos aquest marc, que és precisament el marc de la fira. I després hi ha una altra cosa fascinadora a Olot, que és sortir en una finestra qualsevol i contemplar l'aparició del paisatge circumdant — els prats sempre verds, els arbres (en aquest moment) tocats de sal i de vinagre tardorals, amb un fons ferruginós i rovellat extremament agradable; i els pujols negroides i brillants, d'un perfil saltironejant i enjogassat. Sembla mentida que els antics volcans puguin arribar a prendre formes tan enraonades. Tot és sucós, amable i — ara que som en la magnificència melangiosa de la tardor — apte per a ésser poblat d'escenes lligades amb les exigències més sentimentals del cor humà. La vida arriba a ésser absolutament plàcida i àtona. Les giragonses del Fluvià fan com una música adormida entre una gotellada menuda i un cel blau i blanc. Pels voltants d'Olot —vistos des de qualsevol finestra — tot és petit, variat, amb racons d'una voluptuositat vegetal lenta i íntima, amb corbes d'una morositat que es queden com flotants en la vostra dispersió mental.