Parc Nou. Museu dels Volcans

Els plàtans d'Olot

Els plàtans d'Olot

I

Els plàtans inclinats vora la font

són els que tenen mes coqueteria:

es miren dins el riu; i l'ull del pont,

si no fos buit se n'enamoraria.

II

Quatre rengles de plàtans benestants,

són al Firal atents i utilitaris.

Fan ombra a les sardanes i als marxants

i aguanten veles, forques i diaris.

III

Tot just plantat, bastó pelat i viu,

has tret una fulleta verda i tendra.

Vols ésser un arbre esplendorós i altiu

i encara n'has d'aprendre.

IV

Rebrotes rediviu un cop tallat

i ja no ets arbre, sinó munt de fulles,

car neixes com un fènix eixalat

que fa remoure ses vivents despulles.

V

Nuen llurs cimes sobre vostra testa

i estrenyen les arrels sota el trepig;

—Quins arbres més units! —I llur contesta

és: —No hi fa res, amics! Passeu pel mig.

VI

Plàtans del riu, esvelts i agosarats,

que no cureu d'ombreigs ni simetria,

voleu tocar celatges argentats

però els copseu dins l'aigua, que us unia.

VII

A l'ombra fresca de la plataneda

com és de dolç anar-hi a passejar:

l'herba és tan fina com vellut de seda

per on llisca la tarda quan se'n va.

VIII

La terra mig partida i en declivi,

en l'ample desnivell, dóna l'anhel

als plàtans que s'aixequen perquè arribi

a unir-se llur fullatge vora el cel.