Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El santuari de la Verge del Tura deu ser un dels temples marians més antics de Catalunya. El primer document històric conservat on s'esmenta Olot és una pragmàtica del rei franc Carles el Calb, signada l'any 872. L'església va ser engrandida el 1595, després des destructors terratrèmols de 1427-28, per construir-hi el temple actual, bastit entre 1736-48, i s'hi trobaren els fonaments d'altres dues esglésies anteriors, els uns dins dels altres. La imatge que es venera actualment al santuari olotí és una talla de fusta romànica, de tipus ripollès, feta de noguera i àlber, segurament durant el segle XII. Es tracta d'una de les Marededéus trobades més antigues de Catalunya. Al seu davant podem llegir els poemes que li van dedicar Guerau de Liost, nascut en una casa avui desapareguda al carrer Baix del Tura, i Mateu Janés i Duran (Molins de Rei, 1896-1974).
A la Verge del Tura
Oh Verge del Tura, la Verge del bou,
qui sou moreneta com pa de fajol,
qui aneu enjoiada de pedres i d'or
com una pubilla qui es porta bon dot.
Oh Verge del Tura, qui als braços teniu
vostre Infant santíssim, altre Vós més xic,
amb cara semblant, amb igual somrís,
els mateixos aires i el mateix vestit.
Oh Verge del Tura, Regina d'Olot,
jo no us vinc a veure i em teniu el cor!
A la Verge d'Olot
Amb els seus verds de somni Olot m'atura
i sóc tot ulls, tot esperit.
Ciutat de jade i nacre i vidre –pura
reverberació i delit! –
i oliva i malva i poma en camp brunyit
(botella i bronze en gamma obscura).
Però, per sobre els verds del calm esplai
vibra un oreig que no declina mai.
He ben sentit l'alè solemne i greu
i, fet pidol, en mi perdura:
Poseu la vostra voluntat segura,
si us plau, pel viure extens o breu,
com la rosada a l'herba, sobre meu,
Verge del Tura,
Mare de Déu!
Altres indrets de Olot: