Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El Sallent és un veïnat situat a l'est del municipi de Santa Pau, s'estén des del vessant de la serra de Sant Julià del Mont, al nord, fins a la de Finestres, al sud. El centre del veïnat és situat al voltant de l'església de Sant Vicenç del Sallent, indret que s'alça al damunt de l'aiguabarreig del Ser i la riera de Samariu o d'Esparregueres. Al voltant de l'església hi ha un conjunt de cases que tenen l'origen en una sagrera (o cellera) medieval. Hi predomina, però, un poblament dispers. Nombrosos masos s'estenen per tot el terme: la Torroella, Can Menter (o Rocacorba), els Casals, Can Batlle, Reixac, Proant, Puigmolí, Corbs, Esparregueres, Bonolla, Can Badia, etc. A tocar de l'església podem llegir un fragment de Records de la darrera carlinada, de Marià Vayreda, que s'hi emmarca, i una glosa d'Eugeni d'Ors que se centra en l'epitafi d'un descendent del mas Casals.
Un dia sortírem escapats del poble de Sallent, mig sorpresos per una columna que venia de Santa Pau. Agafàrem la pujada de Colitzà, entremig d'un espetec de bales que, fent saltar los brancs d'alzina, rebotien per les pedres del camí. La infanteria, que apenes se preocupava de contestar al foc de l'enemic, no corria gran perill, ja que, una volta a dalt del coll, s'escamparien los peoners per mig dels boscos de la baixada, fent-se arreu invisibles; però nosaltres, que amb los cavalls ens movíem amb dificultat per lo trencat del terrer, no poguent-nos moure del camí, corríem lo risc d'ésser atrapats per les guerrilles que pujaven desesperadament i que era de preveure coronarien la collada casi tan prompte com hauríem tombat, i ens trobarien entrebancats amb les dificultat de la baixada. Altrament, hi havia dos o tres ferits que seguien amb dificultat, essent necessari ajudar-los a muntar a cavall. Era precís, doncs, detenir l'avenç de l'enemic, més que fos tan sols deu minuts, per a guanyar temps, i nostre quefe pregà a un escamot de peoners que demostraven bona voluntat que es parés al mateix caire, dominant la pujada, fent posat de resistir. Jo, que anava ben muntat, vaig quedar-me també com per a garantitzar l'èxit de l'operació.
Dels herois del culte als herois
A les Esparregueres de la Santa Pau
En lloc de l'esquelleig difús, ara un campaneig precís munta de la vall... — Té raó, que som diumenge.
El Sant Vicenç a la porta de l'esglesieta blanca de Cellent és ja una imatge, però és encara una soca. El caparrot quadrat i ferreny esguarda dur; si l'una mà aguanta la massissa palma del martiri, l'altra mig penja, inútil i decorosa, com la del qui es retrata a casa del fotògraf.
Direm ara dels quatre enterraments de Rector que hi ha davant la porta. De les quatre lloses, cada una amb el contorn del bonet al
capdamunt i els dos ossos en creu a baix.
I de la primera llosa, gloriosa llosa, la del Reverend Joan Casas, que al Cel sia, i del qui resa així l'epígraf:
Militar de gran valor
anà en França presoner
en llei passat batxiller,
de Física professor,
de l'Escala fou Rector
uns vint-i-set anys constants.
I després de mèrits tants
no l'ha respectat la mort.
Ai, que aquesta no fa tort
ni als hèroes més grans!
Altres indrets de Santa Pau: