Catedral, a mitja escalinata

Autor: Joaquim Ruyra i Oms
Obra: Jacobé i altres narracions , 1979
Pàgina: 119

Amb aquesta impressió desembocàrem a la plaça de la Catedral, al peu d'aquella grandiosa i altíssima escalinata que serveix de peanya al temple gegantí. Jo mai no he vist enlloc del món cap escalinata tan colossal. És amplíssima, tota de pedra picada, amb balustrades artístiques, cada pom de les quals fóra càrrega feixuga per a un home valent, i amb grans replans, la major part dels quals domina les teulades de les cases veïnes. Sembla una obra feta per a éssers més forts que els humans. L'esperit s'afadiga només que de concebre l'intent de pujar-la.

Nosaltres, pobres gironins de l'últim dia, vàrem arramadar-nos per aquells graons i replans fins que la multitud omplí tota l'escala. Jo era al replà del mig, a prop d'un angle de la balustrada. I heu-vos aquí que s'obrí la porta de la Catedral i aparegué, enmig del seu cor de canonges, el senyor Bisbe, el venerable doctor Sivilla... alt... tot blanc de cap... pàl·lid... els ulls lluminosos...

Autor: Prudenci Bertrana i Comte
Obra: Josafat , 1979
Pàgina: 23

L'església de Santa Maria era una massa enorme, sense esveltesa, edificada a la part més alta de la ciutat. La seva construcció havia durat segles. Gòtica en el seu interior, tenia la façana barroca, la qual, amb les seves capelles buides, amb els balustres dels miradors romputs i les columnes de pedra nummulítica desgastades pel temps i la intempèrie, oferia cert aspecte trist i desolat.