Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Els Rosés eren una família que van viure en aquest indret des de mitjan segle XVIII i, pràcticament, tot el XIX. Les cases conegudes com les Voltes d'en Rosés i una de contigua del carrer Mercaders eren on tenien casa seva i una farmàcia oberta per Francisco Rosés el 1776. En l'ambient acollidor que conformen la plaça i les Voltes podem llegir dos textos de Josep Pla i Miquel de Palol que reviuen el tràfec que anys enrere s'hi vivia.
Les Voltes d'En Rosés no són pas tan velles com les de la plaça del Vi. Són també d'un gust més pobre i més arrilat i les cases del voltant no semblen pas fetes de tan bons materials. Algunes cases d'aquestes tenen herbes a les cornises i a les parets, clapes de molsa i riells equívocs d'humitat. Els sostres de les voltes no són pas arquejats, sinó que tenen cairats emblanquinats recoberts d'una capa de pols i de nius de teranyines. De vegades es veu en algun racó com es balanceja una aranya. Les columnes extremes són mantingudes per contraforts pesats.
Aquestes voltes foren, a l'època dels carros i de les tartanes, i a més forta raó a la de les diligències, un dels centres de Girona més vitals. Era el punt dels ordinaris, dels traginers i dels passavolants. Les cases de menjar, que sovintegen pels seus voltants, les quadres fosques, que encara s'hi veuen, són la reminiscència dels antics hostals. De tota manera, les Voltes d'En Rosés mantenen el seu prestigi i els dissabtes tenen una animació concentrada. En els pisos llòbrecs d'aquest paratge, hi viuen metges, advocats i homes de negocis en un ambient que sembla concentrar la quinta essència de la vella i impressionant ciutat.
En aquell temps havíem canviat de casa. De primer, vivíem en un segon pis del carrer de la Cort Reial, just a la cantonada de les Voltes d'en Roses, prop d'on havia tingut el forn de flequer l'avi. Era un pis humit i sense sol, espaiós i de parets molt altes, enrajolat amb rajola de terrissaire, desigual i esquerdada. Al primer pis, hi vivia un matrimoni amb un noi de la meva edat i dos o tres més petits. Ell, el marit, feia d'escrivent al Registre de la Propietat; ella, la muller, tenia una mena d'escola de caganers —el que avui en diríem una guarderia—; les criatures —no gaires— jugaven i es barallaven en una sala freda i espaiosa i, des de casa, els sentíem quan ploraven. L'avi deia que eren carlins, perquè tenien una estampa del Sagrat Cor a la porta que deia: "¡Reinaré!." El pis era més gran i humit que el nostre, i quasi no tenien mobles; el nostre, almenys, entre els que havien estat dels avis, la taula i la llibreria del pare i la calaixera de la mare, ens semblava atapeït. En els baixos, hi tenia els bancs i els còvens de fruita la Rosana, hortolana, una dona de mitja edat, que, a les tardes, quan acabava la venda de la plaça, posava la parada sota les voltes: uns còvens plens de taronges i de pomes, alguna capsa de bròquil i unes paneres de nous i d'ametllons, que eren una temptació quan tornàvem de l'escola.
Altres indrets de Girona: