Plaça de davant el monestir

Aquest monestir va ser fundat per voluntat del rei En Jaume I el Conqueridor al 1240, perquè en aquest indret, el 1237 es  va lliurar  la confrontació definitiva per la conquesta de València, la Batalla del Puig. Segons  el Llibre dels Feits, al pujol enfront del qual es troba el monestir se situava el castell d'Enesa, fortalesa musulmana clau en la conquesta de Balansiya (València). La conquesta d'aquest, envoltada d'una llegenda èpica i religiosa, van dur el rei a la voluntat de fundar un monestir precisament en aquest lloc que, inicialment, devia ser una senzilla capella, de la qual no en queda cap vestigi, a excepció de la portada de l'església actual, però que no està en la seua ubicació original. Va fer  donació d'aquestes terres a Arnau de Cardona, mestre de l'Orde de la Mercè.   La Mare de Déu del Puig va ser considerada durant segles com la patrona de Regne de València. L'edifici és de planta rectangular (4 000 m2) amb torres en els cantons i un claustre central. Fou construït entre el 1588 i el 1774, d'estil herrerià. Hi destaca sobretot l'església, gòtica, amb tres naus. A la capella major hi ha la imatge (en mig relleu, amb atribució del segle XIV, si bé alguns n'endarrereixen la data fins al s VII) de la Mare de Déu del Puig, patrona tradicional del País Valencià.

Podem llegir, tenint al davant la monumental edificació, el fragment de la crònica de Jaume I que fa referència a la batalla i la lletra de la cançó d'Al Tall, de Vicent Torrent que rememorar la simbologia nacional del monestir en les trobades de cada darrer diumenge d'octubre per reivindicar la personalitat valenciana.