Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
L'església de Sant Miquel es va construir sobre la primitiva capella romànica del castell, del segle XIII, lligada al vescomtat de Cabrera. Va ser edificada entre els segles XVI i XVII i fins el 1859 va dependre de la parròquia de Santa Maria de la Cellera de Ter. S'hi van fer reformes a principis del segle XX i després de la Guerra Civil del 1936 es va construir el campanar actual.
Des de davant de l'església, dalt del que va ser un antic baluard, podem llegir un poema d'autoafirmació de Joaquim Bauxell i Costa seguint un model verdaguerià i un fragment de dietari d'Eudald Puig que de petit passà estius de vacances a Anglès, d'on era filla la seva mare.
Pobre i pecador
(Imitant Verdaguer)
A tall de presentació
Sóc, a més de professor
no cal enganyar ningú-
pagès, poeta i peó.
Ras i curt: POBRE segur.
A la fàbrica, poeta;
al parnàs, sóc el peó.
Peó i poeta, a l'escola;
quan sóc al camp, professor.
Resumint: sóc en la vida,
POBRE, i a més, PECADOR.
Després anem a dinar a Anglès, on va néixer la meva mare; anem a la fonda "Can Selga". Feia potser vint anys que no hi havia estat.
Després de dinar hem anat a fer un volt pel poble: els carrers amb esglaons i arcs de pedra, el mirador vora l'església, les arbredes de pollancres desfullats vora el Ter, la muntanya de Santa Bàrbara, imponent a l'extrem sud del poble... Tot m'ha fet recordar altre cop moments de la meva infància, quan hi passava algun estiu. M'han vingut, però, records molt més remots que els que sento quan vaig a Manlleu, remots i alguns d'esvaïts: un carrer imprecís, que ara no sabria trobar, uns horts, una meva cosina llunyana amb uns ulls verds, enormes, de pestanyes llarguíssimes, fosques, uns ulls preciosos... un gos que vaig recollir un estiu, dues germanes que tocaven el piano a quatre mans, una tarda de juliol llegint sota un gran til·ler Las afinidades electives...
Altres indrets de Anglès: