Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Davant de la punta de la punta de Santa Anna hi ha l'illot conegut com la Roca dels Capellans, fàcilment accessible nedant. Al darrera del penya-segat hi trobem la cala Sa Forcanera, formada per una semicircumferència i a la qual només es pot accedir per mar. La platja de Santa Anna coneguda popularment com la dels Capellans està delimitada per un espigó del port de Blanes i per la punta del mateix nom. Té una longitud de 110 metres i està formada per grava i algunes roques que sobresurten en el mar. El pendent d'entrada al mar és força pronunciat. És idònia per a la pràctica del busseig i sovint l'utilitzen els centres de submarinisme per fer cursets d'iniciació. S'hi pot accedir des de les instal·lacions del port. És un bon punt per a fer la lectura d'un fragment de la novel·la Les aventures del cavaller Kosmas, de Joan Perucho en què situa una escena de l'època medieval en aquests topants.
Sí, era d'una bellesa indesxifrable, exaltada, alegre, d'una serenitat alleugeridora, mentre batia el sol damunt les platges, amb el blau intens del mar com a fons, i això en tota la llargada de la costa, que era extensíssima i abrupta. Les pinedes arribaven, espesses i tofudes, a l'aigua transparent de les cales, i hom podia escoltar l'onada acústica de les cigales barrejant-se amb la remor sorda del mar en la llunyania. Algunes villae es remarcaven construïdes sobre caps solitaris o en pujols o en comes que ondulaven seguint el rompent de les ones. Aquestes villae, prop de la romana Blanes (o «Blanda», com constava oficialment, àdhuc per als gots), eren blanquíssimes, repintades una i altra vegada amb calç, i moltes d'elles tenien al pati un mosaic antic, de l'art del qual s'havia perdut ara la mena. Tot això Kosmas ho contemplava entre les roques d'una allunyada caleta solitària, ajagut a la sorra, mentre una vela llatina es retallava contra l'horitzó.
De sobte, es produí quelcom de prodigiós. Kosmas veié venir per la platja un grup de donzelles i d'esclaves núbils que duien un alt pal·li, vistosament decorat amb els més vius colors. Caminaven lentament, seguint el rastre d'escuma de l'aigua, jugant amb gracioses i petites pilotes de drap escarlata, dansant i tocant amb llargues flautes de canya i amb címbals ressonants unes melodies senzilles i arcaiques. Una esclava negra duia el compàs fent percudir uns enormes cròtals de Gades, la de les afamades ballarines. Eren uns moviments que hom veia efectuar com a través d'una recordada memòria, com un eco que es perd a poc a poc, i dolcíssim.
El cor de Kosmas palpitava. Sota el pal·li, una serena beutat caminava harmoniosament, avançant al llarg de la sorra de la platja entre els crits i la joia de les companyes i de les petites serventes. Era Egèria. La pressentida Egèria, la mai no vista, l'entrellaçada amb el perfum dels dies i les nits, i les roses d'abril. Egèria, com la cítara d'Orient misteriós, quan es pon el sol i les làmpades brillen solitàries a la matinada. Era la dama convertida en estàtua de perfecció, sota les arenes del desert, mes enllà de les lectures dels Pares de l'Església. O com l'ocell en la branca, o com el peix en la mar, o com l'infant que dorm en els coixins dels somnis.
Egèria es despullà per banyar-se. Nua i casta, es llençava a la mar i el seu cos es mesurava orsianament, en un equilibri que sols, catorze segles després, seria definit, per la saviesa noucentista, com «la Ben Plantada», la xifra i la suma d'una raça i d'un poble.
Altres indrets de Blanes: