Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Aquest santuari es troba encimbellat dalt d'un espadat, a 1128 metres d'altura, entre les comarques de la Selva i la Garrotxa, i està documentat des de l'any 1269. La construcció original va ser destruïda pels terratrèmols de 1428 i reconstruïda poc després. Consta d'una nau de planta rectangular coberta amb volta apuntada. S'hi venera una imatge gòtica de la Mare de Déu, d'alabastre, del segle XV. Al segle XVII s'hi van fer reformes que van alterar-ne l'aspecte exterior. Té una presència dominant el campanar de torre, construït l'any 1720, que va ser afectat per un llamp el 1754. El conjunt va ser restaurat i rehabilitat el 1970. Tenint al davant les impressionants les panoràmiques que es poden contemplar des del mirador, hi podem llegir dos poemes que li dedicà Josep Punsola i dos fragments de prosa de Joan Santamaria i Joan Triadú .
I bé; fa estona que hem deixat enrere la Salut, i ara, pel llom llis de la serra, ens acostem cap al Far, l'altre santuari que s'alça com un llantió a l'extrem oriental de la joliua mola de Collsacabra. I, què us diré? Us podria assenyalar, per exemple, cada una de les albirances del vastíssim i bigarrat panorama: els pessebres de Rupit i Pruit, els sots feréstecs de Querós i Susqueda, el poblet de les Planes i la seva cascada, l'ermita de Rocacorba i Nostra Dona del Mont, el serpentí que fa el Ter en travessar les Guilleries, la blanca bromera de la presa del Pasteral, Girona, Vic i aquells puntets diamantins de les barquetes que solquen el golf de Roses... Però no; ja ho hem anat veient tot això, a mesura que fèiem la ruta al llarg de l'esquena d'ase de la serra.
El Far és encara més impressionant per l'altura i el tall del cingle, però és més petit, més reduït en totes les seves ambicions. Sembla, però, que al segle XIV havia estat el primer del Collsacabra, amb confraria i sacerdot. Com a Cabrera, els terratrèmols li feren molt de mal, però al segle XVII ja tornà a ressorgir. El dimarts de Pentecosta era tradicional la peregrinació al santuari, principalment de la seva parròquia, ja que pertany a Sant Martí Sacalm o Cantallops, a sota mateix del Far i tot plegat a Amer, a la Selva.
Tota la punta del far és guardada per filats, de tant que s'hi perilla. De tots els trencs que presenta l'estructura del Collsacabra, cap no és com aquest, penyal o proa de la Mare de Déu damunt la prolongació extrema de les Guilleries que conflueixen amb la vall d'Hostoles. Penjada damunt l'abisme l'ermita blanca ja no és del domini territorial de les parròquies del Collsacabra, ni d'Osona, encara que pertany, mentre no es modifiqui la divisió eclesiàstica, al bisbat de Vic.
El Far
Jo conec un boixerar
—a la boix, boixera—,
jo conec un boixerar
ran de cingles, prop del Far.
Diu que el roc no ploraria
—a la boix, boixera—,
diu que el roc no ploraria,
i, qui ho diu, jo no el creuria.
Quelcom mulla el seu cor dur
—a la boix, boixera—,
quelcom mulla el seu cor dur,
que és tan vell, i encara pur.
D'ell s'enaspra el crit formós
—a la boix, boixera—,
d'ell s'enaspra el crit formós
del boix verd i procerós.
D'aquest boix que aquí ha crescut
—a la boix, boixera—,
d'aquest boix que aquí ha crescut
jo en faria un món menut.
Mai de tanta fusta ferma
—a la boix, boixera—,
mai de tanta fusta ferma,
la pregària fóra erma.
Verge blanca del Tallat
—a la boix, boixera—,
Verge blanca del Tallat,
quin rosari inigualat!
Per què, colomet del Far
—a la boix, boixera—,
per què, colomet del Far,
no sóc carn del boixerar?
El Far
Immensitat de muntanyes,
amb intimitats de llar;
esperit tu no m'enganyes
quan em senyales el Far.