Hostals

Devers dos o tres quilòmetres...

Autor: Gabriel Fuster i Mayans (Pseudònim de Gafim )
Obra: Tres viatges amb calma per l'illa de la calma , 1952
Pàgines: 178-179

Devers dos o tres quilòmetres més envant de la creu, amb el Puig de Randa a la dreta, trobam un dels típics hostals d'Algaida, un dels pocs que no s'han conformat a desaparèixer. La camiona s'atura davall el porxo, i el passatge pot baixar a refrescar o estirar un poc les cames; sempre n'hi ha de nerviosos que han de menester remenar-se mes que els altres. En aquest hostal hi ha una cuina amb foganya de gran campana, on, si és a l'hivern, es pot torrar un tros de llangonissa, prop de quatre vells que s'escalfen fumant en pipa de canonet de canya. Des que han comprat una cafetera d'això modern, en aquest hostal algaidí es pot prendre ja cafè molt potable. La parada no sol passar dels quinze minuts; el temps just per a fer un poc de gasto. L'amo és petit, vermell i grasset. Si no va viu, el dia menys pensat tendrà un atac de gota. La madona és alta, molt bona dona, i sap torrar tota casta de porquim i fer uns ous frits meravellosament ben estrellats. El fill és un al·lot que té front i celles d'home actiu i enèrgic.

En Terres comença a fer mamballetes i a dir:

-¡Aul ¡Au! ¡Feis via, que ja és tard. La gent despatxa, i altra vegada prenim carretera, i de d'allà cap a Llevant!