Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Cala en Basset és una cala de roques situada a pocs quilòmetres al nord-oest de Sant Elm, a Andratx. Un lloc solitari i inhòspit que quadrava perfectament amb l'ambient que volien els contrabandistes d'Andratx per a poder descarregar en terra la càrrega que duien amb els seus velers. Dos fragments d'Els argonautes, de Baltasar Porcel, que podem llegir en aquest indret el retrata a la perfecció. La Torre de Cala en Basset va ser edificada al segle XVI i, juntament amb la Torre des Cap Andritxol i la Torre de la Mola, forma part del conjunt de torres de defensa que servien per vigilar la costa i protegir l'illa de les incursions pirates.
El silenci i la fosca omplien el paisatge adormit. Només el xiscle d'un ocell nocturn o la glopada remota d'una ona inesperada i minsa, trencaven la solitud silent de la nit a Cala En Basset, darrera Sant Telm, entre Punta Galera i el Morro de la Rajada, devers vuit-cents metres a gregal del Cap de Tramuntana de la Dragonera. No penetraven a la raconada els llampecs del far, que s'escabellaven per sobre la punta de la vella torre de defensa, abandonada. Titil·lava l'estelada, resplendia com vidre la pols argentífera de la carrera de santjaume. Per darrera la serralada que tancava la cala —el Puig de la Trapa, el Puig d'en Bolei, el Puig d'en Farineta, la Serra d'en Perxota— pujava una violenta claredat lívida que es projectava un tros cel amunt: era la lluna que ascendia, encara lluny. La cala, a redós del muntanyam, era una clotada de negror. Un mussol va cantar, les seves botzinades es diluïren, lentes.
I de sobte van esclatar llums i sorolls. A la mar va rebentar l'explosió de tres motors i la Botafoc bursà, Cala En Basset endins, obrint dos amples i rutilants talls d'aigua amb la seva proa alta i recta, mentre al pont s'encenia un focus poderós, dirigit a terra: el sector de l'embarcador, al qual van acudir, sorgits des del rocam de la costa, una colla d'homes, que esperaven, drets i encegats, l'atracament de la llanxa. Al mateix temps, al capdamunt de la cala, s'engegaven també dos poderosos motors, brostaven fars, i un Pegaso i un Land Rover emprenien un cautelós descens en direcció a la platja de la cala, pel camí estret, de successives corbes.
Va atracar l'embarcació, van tirar una planxa i n'estengueren unes quantes per sobre les roques desiguals, que arribaven fins als còdols de la platjota. I va començar una activitat frenètica: els mariners obriren les cambres de les bodegues, on van saltar uns quants homes, que agafaven caixes i fardells i els passaven als que anaven pujant a coberta. S'establí una ràpida renglera de siluetes monstruosament geperudes que trotaven, i a voltes ensopegaven, des de la Botafoc als camions. El focus de la nau retallava aquella desfilada de ballarugues. Només se sentia el pistoneig sord dels motors i el frec i el panteix dels homes carregats.
Continuava el transport adelerat. El vespre abans, després de dipositar a cal calcinaire en Vicenç Barral, la Botafoc s'havia tornat a fer a la mar, i restà parada, quinze milles a ponent de la Dragonera, durant tot el dia. Havia esdevingut la calma i l'aigua era morta, brillant, com un plàstic. A l'horabaixa, l'emissora els donà l'entrada en cita per a les dues de la matinada. Fou una jornada d'espera impacient, sota un sol xafogós.
Van tornar-se a encendre uns fars: els del Pegaso, que va emprendre la pujada cap a la carretera, ja carregat. La gent suava i l'alenar era espès. Una caixa amb cinc màquines d'escriure va relliscar de les mans d'un home i caigué damunt el peu d'un altre, dins la bodega. Hi hagué un crit i l'espardenya del ferit quedà roja de sang. S'emportaren l'home. Tres màquines d'escriure quedaren trencades. El nostramo va renegar i en Puig-Savall les va llençar en mar. En Menuda i l'amo Banyabufarí van davallar de la llanxa. Es desembarcaven els últims fardells. El Land Rover va posar-se en marxa i com un animalot talòs se n'anà, resseguint a poc a poc les voltes del camí.
El patró va tombar el telègraf de màquines i tot d'una els motors roncaren amb estrèpit. La Botafoc va recular, apressada, i després es disparà, ràpida i poderosa, cap a aigües franques.
Cala En Basset tornava a quedar enfonsada dins l'obscuritat deserta, perduda. Per la cresta dels puigs sortia ara mitja lluna, patena groguenca, la blavosa lluminositat de la qual no arribava a la costa, protegida encara pel caramull muntanyenc, i queia mar endins. Avançava la llanxa des de la fosca a la dilatada i fantasmagòrica resplendor lunar. Navegarien amb lluna de quart creixent.
Altres indrets de Andratx: