Cerca per...
Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Aquesta miranda es troba davant la façana de la rectoria i el lateral de l'església. Acull el monument a William Waldren, científic nord-americà que estudià el Myotragus balearicus, un càprid extingit que visqué fa uns 5.000 anys. També hi ha dos canons provinents de la torre de sa Pedrissa. Aquest serà un bon lloc, tenint als peus una magnífica vista sobre la vila per llegir-hi un text en què Santiago Rusiñol valorava el paisatge deianenc com si fos un retaule, així com un poema de Sebastià Artigues i un fragment de Sicília sense morts, de Guillem Frontera, que discorre a Deià.
Autor:
Santiago Rusiñol i Prats
Obra: L'illa de la calma , 1976
Pàgines: 444-445
Obra: L'illa de la calma , 1976
Pàgines: 444-445
Deià és un altre "pessebre". Una iglésia al replà del cim, amb un xipreret al costat. Un grapat de cases a l'entorn, que les han tirades allà on caiguin. D'altres, avall, i d'altres més avall, escalonant-se i estalonant-se, les de sobre a coll de les de sota, i totes posades de cara, amb el mateix color de suro, i els ulls oberts, que són les finestres. si el Giotto o un altre primitiu hagués hagut d'inventar un poble, l'hauria fet com Deià. Només hi manca una motllura, i muntar-lo com un retaule.
Al peu del retaule, com la molsa, hi ha els fruiters, i n'hi ha tants i estan tan espessos i units, que no se sap com destriar-los. D'una figuera en surten raïms, i és que hi ha una parra que els hi dóna. De la parra en surten les prunes que una prunera hi entortolliga, i la prunera fa taronges que li deixa un taronger que no té prou lloc per a granar. la unió de verds és tan barrejada, que, per a definir-ne el color, se n'hauria de dir... color d'arbre. És el paisatge entrellaçat. Tothom creix, floreix i dóna fruit, com per a treure's un pes del cor i per a fer-ne acatament i ofrena a les casetes de "pessebre".
Autor:
Sebastià Artigues i Adrover
Obra: Flor de vent , 2010
Pàgina: 52
Obra: Flor de vent , 2010
Pàgina: 52
Hivern a Deià
La boira pel Teix pastura,
la lluna guata des d'alt,
el silenci que perdura,
la nit que glaça la vall.
Dalt del puig la campaneta
batega amb ritme lent,
per l'escalonada estreta,
remoreja el torrent.
La font que raja esburbada,
pel coster neu que ha cuallat,
a dins la fosca allunyada
dindineja un ramat.
La lluna silenciosa
va creuant la llarga nit
i al matí, atrenc d'aurora
guaita el Teix esblanqueït.
El fum d'una flamarada,
del fumeral d'una llar
s'escampa per la baixada
des del Clot fins a la mar.
És hivern dins la contrada
i ha nevat aquesta nit,
a una finestra glaçada,
a un vidre hi ha escrit
"I love you" estimada
i el dibuix d'un cor ferit.
Autor:
Guillem Frontera Pascual
Obra: Sicília sense morts , 2015
Pàgines: 152-153
Obra: Sicília sense morts , 2015
Pàgines: 152-153
Va deixar el cotxe a uns deu minuts a peu de La Residència, desitjava estirar una mica les cames. Va travessar quasi tot el poble per la carretera que el xapa en dues parts. El cel havia congregat una nuvolada esculpida en negre, compacta, que amenaçava de rodolar per les muntanyes i el poble i sepultar-los en tinta xinesa. ¿Què tenia d'especial aquest poble, es preguntava, tan malplà, carrerons de cabra i quasi sense aparcament? Valverde havia sentit campanes —Robert Graves, hippies, marihuana...— però no havia arribat a descobrir l'encant que emocionava els visitants de Deià. Recordà que algú havia descrit el poble com "un betlemet". Un betlemet... No va poder evitar un somriure sarcàstic. Però després, qui sap si per efecte d'algun encant secret del lloc, va notar que se li havia distès el rostre; i per un instant feliç va desitjar poder recordar la infantesa entre aquestes muntanyes i la caleta, infant orat pels carrerons del poble, entre jardins i remors d'aigua obrint-se pas entre falgueres, la nostàlgia bella i trista del que no fou.
Altres indrets de Deià:
Indrets