Santa Maria la Major

L'església de Santa Maria la Major, d'època barroca, fou construïda en el mateix solar on, antigament, hi havia la parròquia de Santa Maria d'Inca, documentada l'any 1248. És la tercera que s'edifica en el mateix lloc. Té una sola nau acabada en un absis semicircular i capelles laterals. Està coberta per una volta de mig canó amb llunetes. La façana principal, amb el portal neoclàssic, és desadornada. Més interessant és el portal lateral presidit per la Mare de Déu dels Àngels. El campanar (s. XVI-XVII), separat de la façana principal, és un dels elements arquitectònics més destacats. La parròquia guarda importants obres d'art, entre les quals destaquen: la taula gòtica de Santa Maria d'Inca, pintada per Joan Daurer l'any 1373; l'estàtua de Santa Maria la Major de Pere de Sant Joan (segles XIV i XV); els retaules renaixentistes del Nom de Jesús (1587) i de Sant Pere (XVI-XVII), i el retaules barrocs de Sant Sebastià (1625-1661) i del Sant Crist (1667). Proposem de llegir-hi un breu text de Joan Santamaria que destaca la singularitat del campanar i un poema de Guillem d'Efak que formava part de la corona poètica que, el 1992, arran del 25è aniversari de la coronació pontifícia de la imatge,  es va oferir a la Mare de Déu.