Cerca per...
Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Situat en un extrem del passeig Jaume III, aquest monument representa l'infant Jaume IV de Mallorca que, amb una mà sosté el cos del seu pare Jaume III mort a la batalla de Llucmajor, en la qual perdé el regne. En l'altra mà flameja al vent la bandera del Regne de Mallorca. El conjunt arquitectònic s'aixeca sobre una columna de pedra viva i fou obrat en bronze per l'escultor Josep Maria Camps i Arnau a partir del projecte de l'arquitecte Joan Rubió i Bellver, deixeble i ajudant d'Antoni Gaudí. Fou inaugurat el 18 d'octubre de 1927 coincidint amb l'aniversari de la mort de Jaume III. Precisament, arran d'aquesta celebració, Maria Antònia Salvà escriví un poema que l'hi podem llegir juntament amb les impressions que Joan Santamaria s'endugué de la vista que féu a la vila a la dècada dels trenta del segle passat i un fragment de Miracle a Llucmajor, de Sebastià Alzamora.
Autor:
Maria Antònia Salvà i Ripoll
Obra: El retorn , 1981
Pàgines: 104-105
Obra: El retorn , 1981
Pàgines: 104-105
A Jaume III, últim rei de la casa
de Mallorca, mort en la batalla de
Llucmajor el 25 d'octubre de 1349
(En la inauguració del seu monument)
Quina horror la d'aquell dia,
noble rei Jaume tercer,
quan ta sang envermellia
el terreny llucmajorer!
Perdre-ho tot, ceptre, corona,
llum del dia,... greu dissort!
Nostra terra avui s'adona
que ella fou ton jaç de mort.
Sos brancams ploraven fulles
aquell jorn amb plor amic,
i acollia tes despulles,
piadós, son temple antic.
Del jorn negre la memòria
en tot temps, oh Llucmajor!,
endolà la teva història
amb una ombra de tristor.
Però avui, rejovenida,
terra nostra tan lleial,
qui perdia en tu la vida
has alçat al pedestal!
El veurà ta plana estesa
coronat de sol ixent,
o drapat de reialesa
per la grana del ponent.
Jaume terç, valent i noble,
sempre august en la dissort,
regna encar damunt ton poble
per l'amor qui venç la mort!
Autor:
Joan Santamaria i Munné
Obra: Visions de Mallorca , 1955
Pàgines: 163-164
Obra: Visions de Mallorca , 1955
Pàgines: 163-164
En un no-res som al poblet de Randa i en una altra ràpida estricada arribem a Llucmajor, la gran plaça del qual és plena de barraquetes de firaires i tenderols de refrescos i llaminadures.
La processó surt tard, i aleshores, per tal d'esperar-la, ens posem a dardar pels carrers i places de la vila, l'aspecte de la qual dóna una intensa sensació de riquesa i benestança, potser més que cap altra de Mallorca. L'església parroquial de Sant Miquel és gran i magnífica, els carrers són amples i condrets, i les cases senyorials fan un posat de noble placidesa i una olor rància i confitada. Cansats de caminar, entrem a seure en un bar que sembla una selva de canyes de bambú, coníferes i palmeres, i amb tot de gàbies de canaris que fan una música deliciosa. I allí, el «barman», lo Perico, ens deixa tots decebuts. No; no hi ha tal batalla de moros i cristians, a Llucmajor. La batalla que commemora aquesta vila és una altra, molt cèlebre, molt trista, molt tràgica en els annals de l'illa.
—No la sap, «es senyor?» ¿Ventura no ha llegit «sa histori»?
Prou que la sé! És aquell fet d'armes esdevingut als plans de Llucmajor en el qual perdé la vida i el reialme el dissortat Jaume III de Mallorca en la guerra encesa entre ell, que representava el dret i la justícia, i el seu cunyat En Pere III del Punyalet, de nefasta memòria per als mallorquins. Bé és veritat que d'aquella feta Mallorca i Catalunya tornaren a ésser una mateixa terra, una mateixa gent i una mateixa pàtria, com de bon principi havien estat; però, així i tot, el record d'aquella mort provocada d'una manera tan cínica i despietada sembla que ens foragiti la joia d'aquesta tarda dolça i bella i que ens doni un cert neguit com si fos un calfred de remordiment.
Autor:
Sebastià Alzamora i Martín
Obra: Miracle a Llucmajor , 2010
Pàgina: 183
Obra: Miracle a Llucmajor , 2010
Pàgina: 183
Per descomptat, els firaires de sempre també havien acudit a oferir la seva mercaderia de sempre: des d'utillatge agrícola fins a retalls de roba per fer pedaços; des d'imitacions de pedreria preciosa fins a cordills per enramar tomàtigues; des de llibres de segona mà -majoritàriament, devocionaris i compilacions de psalms- fins a les aparatoses exhibicions de vehicles de motor. Automòbils, motocicletes i tractors, acompanyats de peces de recanvi i material de manteniment, es disposaven a la curiositat dels visitants sota la mirada moribunda del rei Jaume III, que agonitzava per a tota l'eternitat immortalitzat en pedra dalt de la peanya d'una estàtua, situada al capdamunt del passeig que duia el seu nom. L'escultura el representava de genolls, amb el cor travessat per una espasa i esperant-ne una altra, imminent, que li havia de tallar el coll, tal fou la fi que conegué a la batalla de Llucmajor a mans de les hosts de Pere el Cerimoniós: la ganyota d'agonia que l'artista havia volgut imprimir en el rostre del rei dissortat més aviat semblava l'expressió d'un oligofrènic, però com que els llucmajorers mai havien tingut sentit de l'èpica, ja els estava bé. Aquella era la zona de la fira que permetia anar a la recerca de peces a bon preu que permetessin la recomposició del cometagiravió, el qual, segons en Pere, s'havia de trobar aviat en condicions de demostrar la seva superioritat respecte de l'autogir que pretenia haver inventat aquell pocapena d'en De la Cierva, amb els seus suports governamentals.
Altres indrets de Llucmajor:
Indrets