Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
La Inquisició s'instaurà a Mallorca el 1488, i fou abolida el 1812 per les Corts de Cadis. Va ser reinstaurada novament el 1814 sota el regnat de Fernando VII, i fou abolida definitivament el 1820. La seu del Tribunal del Sant Ofici s'ubicava a l'actual Plaça Major; era denominada la Casa Negra, i comptava amb la presó de la Inquisició. El 1820, el poble saquejà l'edifici i cremà la documentació. Una de les portes de fusta d'aquesta presó, amb 365 claus formant figures geomètriques, fou traslladada a la finca d'Alfàbia, a Bunyola i la campana que toca els quarts a l'Ajuntament de Palma procedeix també de l'esmentada presó. En qualsevol punt de la plaça podem servir-nos com a lectura d'un fragment de Dins el darrer blau, de Carme Riera que descriu l'episodi en què les tres jueves fugitives són portades a la Casa Negra i un alter d'Els herois de la nit, de Josep Maria Quintana, en què el protagonista d'incògnit cerca lligalls sobre l'actuació de l'Inquisidor de Menorca.
A la Casa Negra, la Casa Fosca han obert les portes de pinta en ample i penjat arreu llums d'encruia. El vent d'una bufada ha apagat un parell de flames que, de seguida, el porter ha tornat a encendre. La llum taca les bigues de llenyam vermell que aguanten el sostre altíssim i clapeja alguns rostres de sants que badoquen des de la fosca dels quadres. Un parell de familiars del Sant Ofici han sortit a rebre aquella tropa que en Ripoll, tot ufanós, encapçala. Ja mos n'anàvem a jeure, quan mos ha arribat es teu avís, diu un d'ells a l'ajudant de l'Agutzil. Ja duia a mig passar sa camia... però ha valgut la pena fer esperar sa son. Jo que ho trob, contesta Ripoll. Ha estat una bona pescada i tot gràcies a mi, que hi he posat s'ham.
Fan passar tothom cap a l'esquerra, i travessar dues cambres mal il·luminades. En una tercera, on hi ha cadires envoltant les parets i una taula escriptori, els manen deturar-se. Madó Grossa, la seva germana Aina, i la sastressa Valleirola, s'han assegut. Res d'asseure's, bergantes! Agontau a peu dret, que es sa vostra obligació, no sigui cosa que vos faci estar de genollons, mana Ripoll, que ha seguit els ostatges fins allà. I altra vegada les obliguen a posar-se en fila una darrere l'altra i les separen dels infants. Es nins vendreu amb mi, diu un altre familiar que acaba d'entrar amb una llumenera. Els donarem aliment. Un poc de xulla, riu l'ajudant de l'Agutzil. Es nins i tu, Aina Cortès de Cap de Trons, vendreu amb mi. Els nins travessen un pati i pugen al pis de dalt, precedits per un criat del Sant Ofici. Aina no. Aina és conduïda per un home llarg, amb sotana d'escolà, a una cambra de la planta baixa, ben enfora d'on són els altres. En entrar pega un crit. Un bagul gros vorejat de quatre atxes enceses és al mig de la sala. Però dins no hi ha cap mort. Has tengut sort, li diu aquella mena d'anguila que du sotana. Aquest taüt es preparat per Don Joan Montis, que està a ses darreretes. Pots emprar-ho fins demà pes teu infant. Demà abans d'enterrar-lo, ja anirem a cas fuster a manllevar-li una caixa. Amb un no res bastarà... Aina calla. Deixa el nin dins aquella barca sense rems on el seu cosset diminut es perd com una busca. Vaja un rufai, comenta la granera que du sotana, abans d'anar-se'n.
Devia passar un quart d'hora fins que el cor no em va deixar de bategar com una maçola. Després vaig iniciar el meu treball. Com que ja s'havia fet fosc, vaig treure una espelma que duia a la butxaca de la sotana i també uns llumins. La vaig encendre i la volta s'il·luminà. Alhora vaig veure que hi havia un llum d'oli damunt la taula de l'arxiver. També el vaig encendre i amb aquesta la mà em vaig dirigir als armaris. No em va costar gaire trobar els prestatges dedicats al Tribunal de Pregonda. Allí hi havia els expedients arxivats per anys; calia, per tant, que acotés la recerca al període durant el qual el paborde Marc Arguimbau havia estat al capdavant de la Suprema. No va ser gens difícil perquè de seguida vaig veure que aquells lligalls ocupaven una zona de gairebé deu pams a la prestatgeria.
Tot i que feia fred, em vaig treure l'abric que duia damunt la sotana per no embrutar-me'l, perquè vaig intuir que els papers estarien plens de pols. En tenien, és cert, però no tanta com jo havia previst. Probablement algú s'encarregava d'espolsar-los amb certa assiduïtat. Tenia per davant tota la nit per fer la meva feina, i l'única precaució que havia de prendre era de marxar abans que sortís el sol. Després, em dirigiria al convent de Sant Francesc i entraria discretament a la meva cel·la.
Altres indrets de Palma: