La Seu

Autor: Lluís Alpera i Leiva
Obra: Ulisses i la Mar dels Sargassos , 2017

L'alegria salada del sol damunt la mar de Mallorca

cruixirà algun dia amb estertors i esguits pel

llarg arrap del nostre amor. Claveu-me aleshores,

amics, en l'agulla més alta de la Catedral, plantant

cara a la badia que va encegar-me al meu primer

vaixell carregat de versos i aiguamarina.

Planteu-me també alguna fulla de ficus del vostre

passeig d'Es Born, i veureu créixer un altíssim

pàmpol de peixos ferits, fugint i amagant-se pels

carrerons de foc i d'història de la vostra Ciutat.

Trepitjant llambordes ben antigues, m'assabente

dels amors de jueus i conversos, mentre endimoniades

gàrgoles còmplices t'acluquen els ulls pels cantons

esvarosos i lluents de l'ahir. Amb el teu carro

de sang esvalotada, sents xisclar els pins entre

cordes i venes renovades pels cullerots més valents,

que estableixen impúdics el pont dels amants.

Entre pròdigues molses, antics campanars

i estretíssims carrers, confesses totes les flors

d'un dia davant la taula dels poetes de l'Illa coronada.

Autor: Biel Mesquida i Amengual
Obra: Els detalls del món , 2005

Sempre m'han agradat les estàtues vives. Sí, aquestes que es troben als llocs turístics i representen sobretot els tòpics més lloccomuners amb alguna excepcional sorpresa. El matí del dijous passat vaig anar a la Seu de Mallorca per veure fer fotos l'amic i artista Toni Catany. Per mor d'un malentès no ens trobàrem, emperò vaig quedar fascinat per una estàtua que representava un soldat nord-americà a punt d'entrar en la batalla, que s'havia col·locat davant l'entrada principal. Primer de tot em pensava que era un militar dels del Palau de l'Almudaina. Després vaig veure que no es bategava i tenia unes banderes sobre les quals els turistes tiraven euros. A més a més de la bandera dels Estats Units vaig comprovar que hi havia les dels nou estats europeus amb presidents que escriviren un article a favor de la guerra de Bush. Em va semblar l'obra d'un excèntric i vaig decidir tornar-hi al dia següent. Davall les gegantines punxes neogòtiques no hi havia l'estàtua del soldat guerrer. Vaig pensar que havia agafat vacances. I quan anava cap a la Casa de l'Almoina el vaig veure just davant la porta lateral tot envoltat de guiris que li feien fotos. L'estàtua viva del soldat d'ahir s'havia muntat un escenari amb els quatre genets de l'Apocalipsi, un gran llençol blanc on es podia llegir «Nunca Máis Guerra» i ell, tot ple de benes pel cos, amb un braç en cabestrell i tacat com de sang, estava estirat en terra. L'envoltaven unes senalletes que duien en set idiomes diferents «No a la Guerra». Em va sorprendre. I vaig decidir conèixer-lo. Cal tenir paciència. Pero m'has de creure, Lector curiós, si t'assegur que a les tres i mitja dinava amb ell en una taverna de sa Calatrava. En Vicenç F. A. és de València i es dedicava a fer ninots de falla. Emperò una al·lota el va introduir en el negoci de les estàtues vives. Començà fent del Cid de Samuel Bronston i acabà anant ais llocs més diversos vestit fins i tot de fallera atòmica. M'explicà que els dies que els busos duien anglesos, italians, espanyols i algun nord-americà, es vestia de soldat guerrer. I quan abundaven els francesos, alemanys, belgues o russos, s'ho muntava de soldat ferit.