El Comte Mal (fragment)
Autor:
Guillem Colom i Ferrà
Obra:
El Comte Mal
(Poema en dotze cants)
, 1950
El Comte Mal (fragment)
I entretant, no molt enfora,
a cent passes a la vora,
el Diable ordia alhora sa teranyina infernal.
Veïna de la clausura
i omplint els voltants d'horrura,
s'alçava, esquerpa i obscura,
sotjant tothora el vell claustre, la torre del Comte Mal.
Entre ses altes murades,
sota les nits estrellades
s'escoltava la riota que ofegava els psalms del Chor,
mentre pujaven retudes,
mesclant-se amb cançons perdudes
de bandejats i de drudes,
les queixes desesperades dels presos damnats a mort.
Malalt del foc que el retia
a Galatzó, aquell mal dia,
el Comte a Ciutat tornava. Mes son instint violent
amb res no es domta ni es borra...
I així feia alçar a més córrer
la diabòlica torre
per guaitar al seu grat el claustre i el jardí del vell convent.
Sota el sol i la tempesta
llargues hores sovint resta
per reveure la professa que així el té apassionat.
Dobla el convent murs i reixa,
la torre el Comte fa créixer,
l'abadessa al bisbe es queixa
i al Comte els seus drets pledegen els jurats de la Ciutat
parant l'obra abominable
de la torre del Diable...
Però el traïdor no es detura en son intent infernal:
tot dret vers l'hora florida
del convent de Margarida,
fa obrir en silenci, escondida,
una mina que donava dins el claustre monacal.
I a través l'infernal sapa
una nit d'hivern s'escapa
tot cenyint-se al cos les armes, amb els servents més roïns,
al davant son ca de presa
i en la mà una antorxa encesa,
i llançant ple de feresa
una rialla sarcàstica, descompareix terra endins...
