Cerca per...
Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
A Santa Margalida, el 2003, es catalogaven sis molins aiguaders o 19 de fariners. De molins de vent, avui, a l'illa, se'n comptabilitzen uns 3.000. Els dos que campegen dalt la carena del poble estan en estat d'abandó però segur que ja existien quan es va esdevenir la rebel·lió dels pagesos contra el senyor feudal Ramon Burgues-Safortesa Pacs-Fuster de Vilallonga i Nét, el conegut com el comte Mal, sobre el qual Guillem Colom va escriure un llarg poema, El comte Mal, del qual proposem a la vista dels molins de llegir-ne un fragment que perfila la roïnesa del personatge.
Cant Quart (fragment)
Autor: Guillem Colom i FerràObra: El Comte Mal (Poema en dotze cants) , 1950
Cant Quart (fragment)
I es conta a la rodalia
que el dia que al món venia
el sol d'agost escaldava i es morien els ramats
al cor de la nit benigna,
duia la lluna mal signe.
i d'una febre maligna
enterraven les donzelles, enterraven els albats...
El nou Comte, amb l'altivesa,
heretava la feresa
del seu pare sempre en lluita, obstinat a fer la llei
als vassalls sense defensa,
que lliures per llur naixença
de servitud i remença,
no volien reconèixer cap més poder que el del rei.
Emparat amb ses franquícies,
delmes cobrava i primícies,
censals, alous i lluïsmes i tota mena de talls,
drets de molitja i fogatge,
als pobles del veïnatge.
i encara, per més ultratge,
disposava de la vida i, ai! de la mort dels vassalls...
Fills d'una Mallorca lliure,
avesats a campar i viure
a l'empar dels privilegis que el rei En Jaume els donà,
refermats amb la franquesa
que els atorgava amb llarguesa
la Casa barcelonesa,
el poble mal s'avenia a les lleis del nou tirà.
Sang indòmita i salvatge,
no es retia a l'esclavatge
—filla dels foners intrèpids que venceren els romans,
i de l'estirp sobirana
que portà a Grècia llunyana
la venjança catalana
i en les Vespres de Sicília la lliurava de tirans—.
Gelós dels seus furs, el poble
declarà la guerra al noble.
De primer una lluita sorda, com l'ardor del foc colgat
que a flor de terra camina,
i sense flam ni fum, mina
l'arrel del roure i l'alzina...
Fins que esclatà en el vilatge tot l'incendi d'un plegat.
Altres indrets de Santa Margalida:
Indrets