Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
La parròquia de Sant Llorenç fou fundada per Innocenci IV el 1248; el primer edifici fou substituït a partir del 1300 per un de nou, gòtic, amb campanar d'espadanya. L'església fou ampliada a partir del 1600 (el campanar quadrat és del 1742); sofrí un greu incendi el 1855, després del qual fou restaurada i encara ampliada. La vila és dividida tradicionalment en els barris de Camarata, Vilella i es Puig. El lloc, d'origen islàmic ( Xílvar ), fou erigit en vila per Jaume II de Mallorca el 1300. Fins al 1925 en depengué Mancor. El municipi comprèn, a més, els pobles de Biniamar, Caimari i Moscari, i el llogaret de Binibona. Un cop haurem pujat la monumental escalinata de davant l'església, fent cas el que diu Josep Maria Espinàs en el text que proposem llegir, ens arribarem a l'esplanada de darrere el temple. Abans podem llegir una breu prosa lírica de Joan Santamaria ens evoca la vila en un altre context.
Després ve el poble de Selva, apinyat en la capçana d'un turonell de color de cirera guinda, circumdat de franges i farbalans de verdura i amb uns quants molins de vent, els quals de lluny us fan l'efecte d'uns vaixells encallats dins el tou molsut dels horts que hi ha a l'espona del camí. La brisa de la tarda infla les lones d'aquests vells molins i les fa espetegar de frisança, mentre les aspes triangulars giren majestuosament amb un murmuri de garranyincs i una alegre i fresca remor de veles en doina.
Un cop a la plaça, que en diuen Major, m'adono que l'església, dedicada a sant Llorenç, és més impressionant del que he cregut aquest matí, quan travessava Selva. No pas perquè la seva façana tingui un cert aire de fortalesa, sinó per la llarga escalinata que hi duu des de la plaça. Compto els graons: més de quaranta. Amplíssims: l'església apareix enlairada, cal alçar els ulls per mirar-la, i penso que són aquestes escales que pugen cap a la façana les que donen al conjunt un aspecte monumental, de palau francès. La primitiva va ser construïda el segle XIII, poc després de la dominació catalana, i aviat va haver de ser ampliada, però es conserva la façana del segle XIV, d'una magnífica sobrietat rústica. A dalt de tot, l'antiga espadanya continua retallant-se contra el cel, un segle rere l'altre.
Al darrere de l'església, en el punt més alt de Selva, hi ha una esplanada des d'on la serra de Tramuntana es veu alçada com un front de pedra aquí mateix, sembla que entre el campanar i la serra no hi hagi distància; com si la poderosa paret estigués a tocar de la torre, i de nosaltres. La presència de la roca s'imposa als nostres ulls -és un moment que ens immobilitza.
Altres indrets de Selva de Mallorca: