Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Aquesta casa, de fet, una torre d'estil seguint el model del mas català ocupava el xamfrà superior del carrer General Llauder i Carreras Candi, a mà dreta, cap a la banda de la riera. La va fer construir el matrimoni Guardiola, oncles del jove Oriol Bohigas, jove estudiant d'arquitectura, a qui encarregaren el projecte. Bohigas en les seves memòries narra com va anar tot plegat.
Durant aquests anys vaig tenir encara un altre camí d'aprenentatge: la construcció de la primera obra. Fou una aventura interessantíssima, una mica boja i absolutament anormal, que vaig aconseguir gràcies a la bona fe, la confiança i la generositat dels meus oncles Teresita i Pepito Guardiola.
Aquesta aventura s'esdevingué entre els anys 45 i 46. Els meus oncles havien comprat un petit terreny a Argentona i se'ls acudí de confiar en un estudiant que encara no feia el primer curs de carrera. Vaig fer uns dibuixos que volien seguir els trets estilístics d'una tradició arquitectònica popular: coberta de teula, barbacana i solana amb bigues de fusta, finestrons massissos, portalada amb carreus de pedra i un pou i un xiprer al pati d'entrada. Si ara hagués de definir-hi antecedents estilístics, més que els de la tradició popular, hi marcaria els de la interpretació de les tradicions populars feta pels artistes i els escriptors del sector més localista del noucentisme. Em fa pensar en alguns dibuixos d'en Torné Esquius –els d'Els dolços indrets de Catalunya- potser amb els fons de paisatge d'en Xavier Nogués o amb els models que preparava en Joaquim Folch i Torres al «Serrallo» de l'Hotel del Parc d'Olot -atzavares amb arbres de sant Joan, porxos i pèrgoles, figues de moro, xiprers- perquè els brodessin la meva mare i la seva dona, que feien draps i tovallonets enmig del terrabastall de la Guerra Civil.
La casa es construí, però, gràcies a dues ajudes. La primera, la de l'arquitecte municipal -en Miquel Brullet, pare del meu bon company Manuel-, que acceptà els meus dibuixets i àdhuc els va signar per poder passar el tràmit del Collegi d'Arquitectes i de la llicència municipal. La segona, la d'un bon paleta del poble -en Salvador Ventura-, que hi desenvolupà tota la tradició local del bon ofici i subsanà la meva insuficiència.
[...]
En la mateixa obra vaig fer les primeres experiències de grafista i d'interiorista. Dibuixava unes ceràmiques que donaven nom a la casa -«La Solana»- gràcies a les tècniques que havia après a l'Escola amb en Josep M. Jujol i, sobretot, amb en Lluís Canals, que ens feia reproduir a l'aquarel·la plantes i animals dissecats per després estilitzar-1os en rètols de ceràmica, en picaportes de ferro o en paviments de marbre. El rètol sí que és absolutament noucentista, com si fos arrencat del cartells d'en Josep Obiols, d'en Josep Aragay o d'en Francesc d'A. Galí. Per a l'endegament de l'interior vaig acompanyar els meus oncles per les botigues del carrer de la Palla i del carrer dels Banys Nous, a comprar un parell de mobles antics de caire apagesat, unes quantes cadires de boga i catifes d'espart, un relleu barroc policromat amb sant Josep i la Mare de Déu i una sèrie de peces de ceràmica catalana que aleshores encara es podien adquirir a preus irrisoris. Ara, amb el temps, aquest interior -molt ben conservat per la meva tia i les seus fills- reuneix un conjunt gairebé museístic, molt millor i molt més valuós del que prevèiem.
Altres indrets de Argentona: