Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
L'any 1897 Josep Puig i Cadafalch demanà el permís per tal de realitzar la modificació de tres cases adjuntes que havia adquirit al carrer de Dolors Montserdà, on tenia prevista la seva residència temporal. D'aquestes tres cases velles en feu una de sola però aprofità les parets antigues, que no s'unien en angle recte en cap racó. Com en altres casos, no signà ell mateix els plànols. Ho feu, com en la casa Coll i Regàs de Mataró, Antoni Ma. Gallissà, deixeble predilecte i ajudant d'Elies Rogent. Tanmateix, ho hauria pogut fer el propi Puig, ja que la seva dimissió del càrrec d'arquitecte municipal de Mataró, per bé que recent, ja s'havia produït. Davant la deixadesa en què els hereus de l'arquitecte tenien la finca , el gener de 2012 l'Ajuntament l'expropià i la restaurada i consolidada per posar-hi dependències de Turisme i Cultura. Hi podem llegir: un fragment de les memòries de Puig i Cadafalch, un altre de les d'Oriol Bohigas i el sonet que Josep Lladó dedicà a l'arquitecte.
Un dissabte, abans de la setmana de Sant Jaume, vaig a Argentona confiat. El dijous s'havia de donar el cop, després el dilluns. Tota ma vida he sabut que érem a la vigília de la revolució. El diumenge vaig a missa al temple d'Argentona. Ja no torno a casa. No sé quants dies passen en la vida monòtona d'escriure, baixar a l'hort, pintar, escoltar la ràdio, dormir, comentar notícies. La pau regnaria en el poble sense la invasió de camions armats que apareixen de tant en tant. El primer el veig mentre el requisen a Can Groc. L'endemà visito el rector i li entrego un certificat del valor del retaule i del temple i li prego, a ell i al poble, i fins els ordeno en virtut dels càrrecs que tinc, de salvar-los. Els bàrbars venen l'endemà i el meu document els fa retrocedir. Ningú d'ells coneix el meu nom: m'envien a buscar. Intento d'anar-hi amb por que continc confiat en Déu a qui vull servir. La bona gent del poble em barren el pas a mi i a la Francisqueta, la masovera, que m'acompanya.
Venen per segona vegada a cercar-me: els vàndals necessiten sentir-me i veure'm. Un home del poble ens ve a cercar i hi vaig. La meva esposa, plena de coratge, hi consent. Déu ens ajudarà. Pel camí penso que al capdavall fóra dolç morir d'una bala al servei de Déu a qui tot ho dec i al servei de l'art que m'ha corprès tota la vida. Redimiria amb ma sang mos mancaments. Ella fóra holocaust. Ara, en escriure, em vénen llàgrimes als ulls pensant que el sacrifici no fou acceptat, com el que oferí Caïm. Jo l'oferia de tot cor, fos jo qui fos. Passo davant els camions omplerts dels incendiaris. Tots parlen castellà; diu que els mana un de Badalona. Em deixen passar i puc trobar el vicari i el rector contents d'haver salvat son temple.
Visito el «Comitè de Salut Pública» d'Argentona, demano per en Calvet, diputat, però està absent, i després per son nebot, parent dels Danglas: cap hi és. Baixen dos joves, em reben i, a les meves paraules en pro de la conservació del tresor que posseeix el poble: el retaule gòtic i la trona del Renaixement, em responen secament: secament i barroerament prometen vigilar el temple i efectivament el segellen i el guarden.
A la tarda baixo a casa. Un camió s'atura al davant i s'encalla. No sé què qüestionen amb l'ordinari. Moments d'angoixa per a la meva dona i per a mi, que suportem serenament. Per fi se'n van. Jo vaig a les meves flors i als meus raïms, a distreure'm del que passa contemplant la natura.
Sopo a Can Moragues, amb bromes distraient l'estat del nostre esperit. Penso, en havent sopat, anar a dormir a casa els Borrell. Els gossos senyalen amb escàndol de lladrucs el nostre pas. Mala cosa sortir de nit.
Un dia, poc temps després d'acabar-se la casa [can Guardiola], trucaren a la porta i es presentà en Josep Puig i Cadafalch. En Puig tenia una casa d'estiueig a Argentona, feta amb una intel·ligent agregació de tres cases velles -uns bellíssims itineraris pintorescs -rodejades d'un nou mur de maó amb merlets escalonats i una gran barbacana de fusta que les unificava.
Sempre m'ha semblat una de les peces més interessants de tota la seva obra. És en un punt dolç en el qual les reminiscències de William Morris donen un càlid aire de domesticitat a la barreja d'eclecticisme neogòtic en l'estructura i de modernisme en l'ornamentació. Crec que ara està molt abandonada i que ja hi ha alguna part mig enrunada perquè els hereus -dividits, com és habitual- no s'acaben de decidir a donar-hi un ús adequat i perquè a les nostres institucions, com que gasten els diners protegint les escenografies de la cultura i importants exposicions prefabricades, no els queden recursos econòmics per protegir el patrimoni.
M'agradava molt la casa de Puig i la rondava encuriosit
cada vegada que anava a dirigir la meva obreta. Per això em vaig emocionar tant quan els meus oncles m'explicaren la visita a «La Solana». Sembla que en Puig hi va anar només per felicitar-los perquè tenien una casa que no queia en la cursileria del que aleshores es feia, a l'inici ja de les especulacions immobiliàries, una arquitectura poca-solta, que ni tan sols presentava l'escletxa cu1tura1 d'una certa tradició.
Poeta de la pedra
En homenatge a l'il·lustre mataroní, tan lligat a Argentona,
en Josep Puig i Cadafalch, arquitecte i
president de la Mancomunitat de Catalunya.
Poeta sou: de pedra i de ciment,
de fusta i vidre i ferro de la forja
en feu paraules que, dins vostra alforja,
rimen poemes d'amorós accent.
Poeta sou, que d'un bell somni esclau,
sembla que alceu castells de fantasia;
poeta sou, que quan despunta el dia
d'una masia ja n'heu fet palau.
Poeta sou, que remembreu la història
de la pàtria, quan fou ple de glòria,
en pàgines que són pedra picada,
i en el patri capteny, poeta sou
quan intenteu alliberar del jou
Catalunya, la vostra enamorada.
Altres indrets de Argentona: