Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Aquest és un dels punts més singulars del poble, lloc d'entrada tradicional de la gent que baixava del Vallès. Està presidit per una creu de terme, inaugurada el 1952, dissenyada per l'artista argentoní Jaume Clavell i executada per l'arquitecte Antoni de Moragas i Gallissa. D'aire "avantguardista" feta de fusta resistent a la intempèrie i ornada amb un Crist clavat a la creu i la Verge de la Magrana venerada a la vila des del segle XIV, amb nou escultures de pedra dedicades a diferents sants, entre ells sant Julià i sant Domènec, patró i copatró de la vila respectivament. Els versos de Josep Lladó (Argentona, 1933), amb un aconseguit aire popular, donen vida a la contemplació de la creu.
Deprecacions al Sant Crist de foravila
Vós que dalt del Fust clavat
sou qui nostre pas vigila,
doneu-nos bon comiat,
Crist humil de foravila.
Al pagès colrat i fort
que se'n va camí de l'hort
quan tot just el sol s'enfila,
Vós que feu madurar el blat
i el raïm de l'emparrat,
doneu-li bon comiat,
Crist humil de foravila.
Al que en fabrica o despatx
de sorolls agafa empatx
enyorant la llar tranquil·la,
quan us passi pel costat,
neguitós i capficat,
doneu-li bon comiat,
Crist humil de fora vila.
Al captaire rodamón
que no gosa aixecar el front
ni adreçar-vos la pupil·la,
Vós que tant heu caminat
predicant la Caritat,
doneu-li bon comiat,
Crist humil de foravila.
Al que plora i al que riu,
al que pinta i al que escriu,
al que fa ninots d'argila,
al jovent enamorat
de la santa Llibertat,
doneu-li bon comiat,
Crist humil de foravila.
Vós que dalt del Fust clavat
sou qui nostre pas vigila,
doneu-nos bon comiat,
Crist humil de foravila.
La perspectiva del Carrer Gran, al tombar la carena, certament era subjugant. Gent que anava i venia, més o menys adelerada, i no per que si: el comparet que menava el cavall o burret a cal ferrer; un carro descarregant feixos de canyes davant de «cal cisteller»; el traginer sortint de «cal baster» amb una retranga adobada o nova; un carreter fent rodolar destrament i amb habilitat una roda, carrer amunt o carrer avall, camí de «cal ferrer»; un carro de costals parat davant
d'una fleca... I tot aquest garbuix, acompanyat d'aquella simfonia que jo he escoltat milers i milers de vegades i que encara sembla que repiqui a les meves orelles, la cantarella harmoniosa, sonora, compassada del mall i el martell, colpejant el ferro damunt de les encluses de les ferreries; el brunzir de la serra mecànica dels carreters; el xerric de la garlopa o el ribot rebaixant una peça de fusta; el cop sec de l'aixa, desbastant les corbes d'una roda; el ressò produït pel colpejar del boter, ajustant els cèrcols a una bota, a un barral o a una portadora... Ah, i no volem pas passar per alt, la ferum tan pròpia del carrer Gran, car l'aire, a partir de quarts de vuit del mati, fins a les nou del vespre, estava impregnat de la sentor d'unglot socarrimat -el «casco» o peülla dels quadrúpedes- produïda a l'emprovar la ferradura, col·locant-la ben roent damunt del «casco», per tal de deixar-lo ben pla, amb l'ajuda d'una eina anomenada botavant. A l'ensems, a l'ésser la ferradura roent, permetia modificar-la i ajustar-la, segons la configuració de la peülla.
Assegut al pedrís que hi ha ran de la Creu de Terme, al capdamunt de la pujada de Sant Sebastià, vaig deixar que la mirada llisqués carrer avall i després, alçant els ulls al cel, contemplí el mantell blavós brodat d'estels que, entremaliats, semblaven picar-me l'ullet, com si saludessin a un vell amic. Sí, perquè les estrelles eren les mateixes que varen ésser testimonis dels meus somnis d'adolescent i de les inquietuds i desenganys d'una joventut maltractada. Corprès, embolcallat per la màgia del moment, m'envaí una alenada de pregona tendror.
Vaig aclucar els ulls, obrint les comportes de la meva fantasia, i se m'aparegué altra volta aquell carrer Gran ple de vida, d'activitat.
Altres indrets de Argentona: