Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Aquest nom li prové per ser un lloc on s'asseuen els vells del poble per explicar-se les novetats que no sempre s'ajusten a la veritat. Lloc també conegut com a Cap de Creus, per ser el punt des del qual els seguicis fúnebres emprenien el camí cap al cementiri. Ocupa l'espai central de l'encreuament del carrer Gran amb la plaça de Vendre just a sobre per on passa l'antic torrent que seguia el traçat del carrer Dolors Monserdà. Serà un bon lloc per a llegir-hi el poema que li dedicà Josep Lladó i "Pàtria xica", un de Lina Casanovas.
La Paret de les Mentides
Ai, paret de Cap de Creus,
gresolet de tantes vides!
Ai, Paret de les Mentides
dites sempre a mitges veus!
Al teu vol tot és tragí,
l'enrenou prop teu no para
i ets rialla fresca i clara
tarda, nit i de matí.
Tragí, garbuix i enrenou;
gent que va i que ve de plaça;
torrent de vida que passa;
matèria viva que mou...
Hi ha ocells en el brancam
dels vells plàtans centenaris,
decorats dels escenaris
que han vist passar tot l'eixam
d'artistes involuntaris.
Cadascú amb el seu paper
rebregat sota l'aixella,
en aquest tros de carrer
han procurat dir-la bé
la personal cantarella.
Protagonistes, comparses....
No ve d'aquí! Tant-se-val!
Tant valen perdius com garses;
no hi ha paper principal.
Tothom pot dir i tirar el dret;
tothom hi té la paraula:
el bergant i el gata maula,
l'hisendat i el comparet.
Tots plegats amb gest humil
hem anat teixint la trama
de la comèdia o el drama
o el picaresc "vodevil".
Ets filtre, sedàs, garbell
de la vida d'Argentona,
on es blasma o ensabona
el que hi ha de nou o vell.
Històries mil cops oïdes
que tu escoltes i no et creus.
Ai, paret de les mentides!
Ai, paret de Cap de Creus!
La pàtria xica
Aquest racó de món tranquil
ha anat perdent el seu perfil
més primitiu, que m'encantava;
ara té un aire de ciutat
perquè els nous temps l'han transformat.
Cal acceptar que tot s'acaba.
Un nen petit, quan va creixent,
deixa de ser tan innocent,
és llei de vida i no ens estranya.
La pàtria xica ha fet igual,
té un privilegi excepcional:
ser prop del mar i la muntanya.
I cada dia es va estenent
i recollint la nova gent
que li diran la pàtria xica,
com jo i tants d'altres catalans
o d'estrangers, bons ciutadans
si se l'estimen una mica.
Perquè només l'estimació
de tots plegats, mai l'ambició
que inutilitza la persona,
farà possible que el progrés,
ben controlat i no en excés,
guardi la vila d'Argentona.
Aquest racó de món volgut
on visc la meva joventut
de cor endins, amb harmonia,
és com si em fos de propietat,
i no és que digui un disbarat;
us ho aclareixo amb poesia.
Boscos, muntanyes i turons,
cases, carrers i carrerons,
prats, regadius, castell, masies
ningú no em priva de mirar
ni de fruir i respectar,
i això puc fer-ho tots els dies.
La seva gent, com ho diré?,
sempre que els trobo pel carrer
veig un parent a cada rostre,
i els meus amics són especials,
i els meus veïns, angelicals,
els donaria plat i sostre!
Vila estimada, bona sort!
Gràcies pel fet que jo al teu cor,
com un fill més tingui cabuda.
Amb tu i la teva gent vivint,
puc dia a dia anar escrivint
la meva "pàgina viscuda"!
Altres indrets de Argentona: