Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
L'any 1694, la Venerable Congregació de Nostra Senyora dels Dolors va adquirir una terreny al costat de l'església parroquial de Santa Maria, per a construir-hi una cripta funerària, una capella i una sala de juntes, voltada d'un banc adossat a la paret. La decoració de tot el conjunt va ser encarregada al pintor Antoni de Viladomat i, és, a hores d'ara, un dels conjunts d'art barroc més rics i més ben conservats de tot el país. Per a valorar-lo en el punt just va bé llegir aquest text de Manuel Cuyàs que detalla algunes les interioritats de l'obra arquitectònica i pictòrica.
La volta de l'interior impressiona perquè de voltes amples i altes com aquesta no en corren gaires. Però res a Santa Maria no deixa l'esperit tan en suspens com l'altar del Roser i, sobretot, la Capella dels Dolors. L'altar del Roser, barroc, excessiu, és l'obra mestra dels seus autors, Antoni Ribera i Lluís Bonifaç, i, juntament amb el retaule de Santa Maria d'Arenys de Mar, una de les obres més definitives a Catalunya d'aquell estil que si per una banda pot arribar a embafar per l'altra posa la pell en contacte directe amb aquell concepte tan difícil de definir que és el concepte de sublim.
La Capella dels Dolors constitueix un punt i a part. És l'obra arrodonida, completa, del millor pintor set-centista que Catalunya va veure néixer: Antoni Viladomat i Manald. La capella es troba a la dreta de la nau de Santa Maria, prop del creuer i paret per paret amb el Fossar Xic. Viladomat no solament va pintar les teles que hi pengen i els murals al tremp sinó que va aconseguir el somni pel qual avui molts arquitectes i pintors es desviurien: dissenyar-ho absolutament tot. Els marcs, les motllures, les portes, les talles, el rusc de la gelosia del cor i fins i tot la mesura de la llum que entra són elements pensats per Viladomat. L'execució de l'obra va demanar-li tanta feina que des de Barcelona on vivia i havia nascut va traslladar taller i ajudants a Mataró. Un dia una mataronina, Dolors Esmandia, es va enamorar d'aquell pintor que sabia retratar els àngels del cel. La parella es va casar i va anar a viure a casa dels pares d'ella, la masia quadrada i compacta que es coneix amb el nom de les Esmandies i que encara avui, una mica encrostonada i buida del tot, s'aixeca cap a la banda de la plaça de Granollers.
Altres indrets de Mataró: