Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
La Riera és el veritable centre neuràlgic de la ciutat. Actualment rep aquest nom la via que va des del Parc Central a la Rambla. Com diu Pilar González-Agàpito, al llarg del temps ha rebut diverses denominacions i diverses numeracions. Amb la democràcia es va oficialitzar el nom popular que havia rebut sempre.
El carrer de Bonaire deu el seu nom a una capelleta que hi havia amb una imatge de la Mare de Déu del Bon Viatge o del Bon Aire, patrona de l’illa de Sardenya i vinculada des del temps que l’illa pertanyia a la corona catalanoaragonesa a diferents indrets de Catalunya.
En aquest indret podem llegir el fragment del llibre de Pilar González-Agàpito (Mataró, 1949), tot fixant-nos en la façana de l’edifici indicat, i, tot seguit, el de Diamant blau, on Care Santos (Mataró, 1970) situa la botiga d’Eusebi Fort.
La Riera ha estat i és un dels espais emblemàtics de la nostra ciutat, espai que ha presenciat part de la nostra vida social i política, així com les transformacions econòmiques pel que fa al desenvolupament del comerç. El fet que l’Ajuntament estigui situat a la Riera, la fa esdevenir escenari dels diversos canvis polítics. Des del balcó de l’Ajuntament s’ha pogut percebre la proclamació de la República, les desfilades militars, la vinguda del rei i les manifestacions per la democràcia.
Els diferents noms que ha anat adoptant aquesta via principal de la nostra ciutat també en són una bona mostra, dels canvis polítics. Des de la Rambla de Mendizábal a la Rambla del Generalísimo, i a com en diem actualment: la Riera. D’aquests canvis també se’n ressentí la numeració de les cases. En una època començà la numeració per la plaça de Santa Anna i en una altra per la part de dalt, per la cruïlla amb el carrer de Bonaire. Com a curiositat, a la casa de la Riera que va cantonada amb el carrer de Bonaire, Can Cabanyes –per la nostra història a Can Parull–, encara s’hi pot veure a la façana el núm. 1 i el núm. 90.
El negoci de lloguer, venda i reparació de pianos del senyor Fort era a la cantonada de la Riera amb el carrer Bonaire. Hem de fer constar que era una botiga petita i sense pretensions, però que donava per a la manutenció d’un home solter. La botiga i l’ofici eren herències paternes: el seu pare havia estat afinador de la casa Erard, que al carrer de Fontanella de Barcelona tenia una de les poques oficines que havia obert fora de París. Com que els pianos Erard eren cars, la clientela era selecta. Com més diners tenia el propietari, més sovint es desafinava el piano. De vegades, calia anar-hi a corre-cuita, com el metge que va a veure un malalt greu. El jove Fort de tant en tant acompanyava el seu pare en aquestes visites, el mirava treballar, es fixava en la pulcritud, l’ordre de les eines que portava al maletí, la delicadesa dels seus moviments, la concentració i el silenci.
Altres indrets de Mataró: