Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
La ciutat ocupa la banda sud de la rada del port de Maó, del qual tindrem una panoràmica molt completa de la plaça de la Miranda estant: des d'una zona industrial per a descàrrega de vaixells, una central elèctrica i una zona militar fins a nombroses cases d'estiueig dels habitants de l'illa i residència de famosos d'arreu del món, repartides per les nombroses cales que trobem en aquesta costa nord del port: Cala Rata, Cala Partió, Sa Bassa i Cala Llonga entre altres. Dins la rada portuària hi ha quatre illots, el més gran en extensió és el Llatzaret, antiga península de Sant Felip que es convertí en illot amb els carreus del castell de Sant Felip, que fou demolit després de la conquesta espanyola de 1781, per tal de ser utilitzat com a llatzaret. El segon illot és l'Illa del Rei en honor al rei Alfons III conquistador de Menorca l'any 1287. En tercer lloc, hi ha l'Illa de Pinto, illot militar actualment en desús. I el quart i més petit dels illots és l'Illa de la Quarentena, antic llatzaret del port i que més tard va passar a tenir funcions militars. Tenint aquest panoràmica tan àmplia i el moll de Llevant als nostres peus podem llegir una prosa poètica de Josep Maria Llompart, entre onírica i real, i el poema que Pere Gomila dedicà a fer un paral·lelisme amb les metamorfosis del port i el pas de la vida.
Port-Mahon sous la lune
Amorraràs la barca a l'altra riba. És imminent. Al menjador de casa han entrat les músiques de violins i l'horabaixa, amb les herbes urgents, invasores. No tens escapatòria. Les muntanyes es gonflen, a les cambres de bany els rius surten de mare. Portes closes i llavis muts penjnt al sostre. La soledat és teva, del teu pronom. Antònia morta, voltada de ciris, de codonys, d'escabellades fruites, riu sarcástica a nivel dels lliris. Diràs que la nit s'enfonsa, corcada de claror, travessada d'acordions o banyarriquers, mentre el cor se't romp i rebenten les venes embussades. Camí de l'altra riba. Les trompetes marcials del vespre, banderes al vent, es baten en retirada. Els norais et fermen, gelosos d'afirmacions, però cal que amorris la barca a l'altra riba. Escanya l'acordió un ocell nocturn, mentre la lluna es vesteix d'alimares, d'hores de foc, ciclàmens.
Port de Maó
Escampa el port el seu perfum
de marinada fresca,
de mar solcat de llum
i sons entremesclats
de vaixells, estibaires i gavines.
El luxe immemorial
d'atendre el despertar
solemne de la vida en el port
encén l'anhel urgent
de la mirada.
Per un moment, indecís i magnífic,
s'escampa entre la broma
la percepció subtil
de l'harmonia.
Contempla, però, enmig d'aquesta encesa
de colors i contrastos,
el vaixell de l'edat que ara passa
embegut de desig
—i de temps i tristesa—
i endevina el treball
adolorit
de la travessa,
el cabotatge inútil de les hores.
Altres indrets de Maó: