Plaça de l'església de Sant Cristòfol

Autor: Francesc Camps i Mercadal (Pseudònim de Francesc d' Albranca )
Obra: Mites i records , 2000
Pàgina: 67

Els tres germans savis

 

Eren tres germans savis, molt savis. En els encontorns des poble a on habitaven, tothom els anava a consultar per aclarir diferències i rams embullats.

Vet aquí que son pare se va morir, i en son testament deixà dispost: an es fill major lo faig hereu de sa meitat dels meus béns; an es fill segon li deix la terça part; an es fill menor la terça part des fill segon. Els meus béns consisteixen en disset bous.

El testament estava clar i els bous no eren mals de comptar, però, des compte des testament, no se'n van sebre desfer, els tres savis. I altres savis consultats, tampoc.

-Posem-ho en mans des nostro veïnat -van dir es tres germans.

I ho feren.

Es seu veïnat era un vellet avarquer, que en son bon temps havia estat missatge de pagès.

S'hi van presentar els tres germans i li van explicar es testament de son pare, i li van mostrar es disset bous.

-Trob que es compte no és mal de treure -va dir es vellet-. Anau a manllevar un bou, per una estoneta.

Aportat es bou manllevat, van esser divuit els bous. I digué es vellet:

-Es germà major que en prengui sa meitat, que son nou. Es germà segon que en prengui la terça part de divuit o dues parts dels que queden, que són sis. Es germà menor que es quedi amb la terça part de lo que ha tocat an es segon, que són dos bous. Que fan es nombre de disset bous, que us deixà vostron pare. I ja podeu tornar es bou manllevat.

Autor: Antoni Moll i Camps
Obra: Inventari de minyonia , 1986
Pàgina: 65

De ciutat a la vila, després d'un trajecte curt, el minyó passava d'un món a un altre món. Un canvi d'aires i de llum. Un canvi d'ambient i de formes de vida. Ulls clucs hauria sabut on era. La casa dels avis es dreçava ran dels camps. A cada passa, casa endintre, les veus del carrer s'atenuaven. Sota el porxo, les remors us venien de lluny. Un lladruc de gos o el grinyol d'una barrera us suggeria la distància, el paisatge. El silenci era horitzontal. En canvi, a casa, el soroll es concentrava als nivells inferiors. A un cap de soterrani, un ressò continu de trepig i carruatges. A l'altre cap, un sotragueig continu de màquines. Escales amunt s'afeblia l'estrèpit. Cada graó vers el terrat era una passa vers el silenci: un silenci aeri, vertical.

Autor: Antoni Moll i Camps
Obra: Inventari de minyonia , 1986
Pàgina: 69

A la vila, les tasques principals eren les agrícoles. Cada una d'aquestes tasques tenia la seva hora i la seva saó. A l'hort de l'àvia algun pagès o jornaler s'encarregava de sembrar, de girar la terra i d'escapçar amb la podadora arbres i ceps. Les dones engreixaven porc i criaven conills i gallines. A la tardor, collien l'esplet dels fruiters. Els gínjols de polpa dura i pell obscura es deixaven per a la mainada i els ocells. A entrada d'hivern calia capolar tomàquets i omplir-ne nombroses ampolles que després es desaven afilerades al rebost. L'estesa de figues s'assecava al sol en els canyissos.