Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Aquest esplèndid mirador, situat 200 metres abans d'arribar a Puigdolena, centrat per unes ulleres gegants de ferro que permeten divisar un ample panorama de territori, tenint al centre el forat de Montcada amb els perfils dels gratacels de la Vil·la Olímpica i, en un primer terme, bona part de la plana vallesana des de la Mola fins a tocar el Montseny. Serà un bon punt, asseguts en el banc que s'encara a les ulleres per llegir diversos poemes de Màrius Torres en què canta la força vital de la natura.
Dia clar
El cel és tan blau que totjust s'hi afigura,
obscur, un ocell.
Fa un dia tan clar com en una pintura
de Bruegel el Vell.
si no estigués trist, res no fóra tan bell.
1936
Abril
Lliris morats, prada de trèvol,
núvols de neu, cel matinal.
Fulloles noves s'emmirallen a l'
estany d'aigua verge, benèvol.
És càndid el vol dels coloms.
Sàvia, la primavera crea
l'ombra rosa dels arbres de Judea,
l'ombra grisa dels cínamoms.
S'han acabat les violetes.
Cap al tard, la boira s'esmuny.
Xopes de blau, arribaran de lluny,
un vespre càlid, orenetes.
El sol, un vell sense esperança,
tímid com un infant s'acosta;
i cada tarda, quan se'n va a la posta
té una mica més de recança.
1936
Abendlied
El cel té una blavor de miosotis. Rosa,
un núvol ens amaga el sol ponent;
i la mà freda de la tardor posa
una mica d'or a les ales del vent.
Oh tarda clara de novembre! Lent,
el dia mor en cada cosa.
Una boira poc densa flota, vaga
i violeta en un fondal humit.
Un toc de campana, eixamplant-se, naufraga
a les riberes de la nit.
Jo sento en el meu pit
alguna cosa que, com en el món, s'apaga.
Llavors, a fer-me companyia,
arriba de molt lluny un cant de melangia,
missatge d'Ariel.
La tarda pren una ànima de violoncel.
I flors mig adormides i anònimes perfumen
el capvespre i la música de Schumann.
1938
Si m'haguessis fet néixer gra de blat,
que seria senzill d'arribar a ser una espiga!
Llucar, créixer, florir en l'aire assolellat,
entre olivers, en una terra antiga.
Si m'haguessis fet néixer raig de llum,
d'aquesta llum, Déu meu, que a tu no t'enlluerna,
m'hauria estat donat de no triar el meu rumb:
el meu destí fóra una recta eterna.
Però m'has creat home, fecund, fort.
Has obert un camí a la meva mesura,
i a cada instant he de buscar l'estel del nord
en la nit nostra, viva, però obscura.
Tinc por -tinc confiança. Servitud
no hi hauria més dura que la de l'home lliure
si, tant més fatigat com més s'hagués perdut,
pogués perdre el repòs del teu somriure.
1941
Gener
Oh transparència dolorosa
d'aquest matí d'hivern!
La vasta calma lluminosa
sobre el silenci extern,
com la paraula d'un artista
malalt d'oci i record,
té la dolcesa tèbia i trista
d'una elegia d'or.
Ara la terra és nua i bella.
La pau és l'últim vel
de cada línia que cisella
la claredat del cel.
La claredat, severa glòria
sobre el paisatge mort.
Així il·lumina la memòria
l'hivern del meu record.
Allí també, viva nuesa,
tot és daurat i blau,
i l'aire és clar, d'una tristesa
tèbia com una pau.
Quan en una ànima es despulla
cada branca d'ahir,
és nou dolor, novella fulla
en tanys que han de morir;
és per això, trèmula espina,
que la delícia em puny
de l'any serè que s'encamina
cap al tombant de juny,
quan, com endins d'una ferida
un bes amarg i obscur,
sento fluir en la meva vida
la saba del futur...
-O transparència dolorosa,
si, igual que tu, el meu cor
fos una calma lluminosa
sobre un silenci d'or!
1942
Altres indrets de Sant Quirze Safaja: