Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El carrer d'Avall és, segurament, un dels més característics i entranyables de la Balaguer antiga. Neix a l'extrem nord de la plaça del Mercadal, s'endinsa a les entranyes del nucli antic de la ciutat, paral·lel al Segre, i és un autèntic tresor de racons amagats, comerços tradicionals i carrerons que porten cap a la part alta de la vila. Un text de Joan Baptista Xuriguera recrea com eren les tornades del camp abans del 1939. Per la seva banda, un de Francesc Pascual Greoles, que podem llegir a l'entrada del carrer venint de la plaça del Mercadal, ens permet entendre aquesta dualitat medievalitzant i moderna que ha produït l'evolució urbanística de Balaguer.
La vida de la ciutat era agitada. Hi havia per tot arreu un noble afany de superació. Al costat dels neguits culturals, s'hi trobava una barreja d'esperits rancis de família aposentada i també posicions liberals donades al progrés de la humanitat. Es vivia de pressa i la gent estava dotada d'un fort caràcter que es manifestava en totes les coses. Els camperols, treballaven la terra durant el dia, a l'horta riberenca o al secà, darrera del firal. Però, en arribar el capvespre, tots tornaven a casa, es canviaven la roba i sortien a passejar per la gran plaça del Mercadal o pel carrer d'Avall, que tenia una ampla vorera situada completament a sota d'un llarg enfilall de porxos. Els cafès s'omplien i s'animaven amb les converses i els crits d'aquells inquiets habitants. La ciutat, que havia estat adormida i reposada durant la jornada, esdevenia de cop rejovenida i juganera.
El carrer d'Avall, crec que deu ser únic en el seu gènere. Una banda de carrer és amplament porticat —costat de riu—, passeig fascinant per la seva originalitat medieval, amb botigues rabiosament modernes, al costat d'altres tan antigues que no se'ls ha mogut ni la bombeta penjada al sostre. Admirable. Com un basar recristianitzat que batega fora-temps i a la vegada perfectament sincronitzat. Al cap d'avall, el vell cal Muxi, on ens atipàvem de bracets de gitano sortint del ball de la Rosaleda, quan anava a les festes del Sant Crist.
Tot l'interior de Balaguer és un trenat de carrerets estrets, amb la plaça del Pou i el carrer Major, una mica més oberts. Tots els altres són al celler: un call!
Podia fer-hi hores resseguint el nucli antic, ple d'encant i... de gitanos que l'han fet casa seva. A Balaguer hi vaig trobar molts gitanos. El tarannà comprensiu i humà de la seva gent ho deu admetre exemplarment.
Altres indrets de Balaguer: