Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
En la casa número 10 d'aquest carrer va néixer Teresa Pàmies (Balaguer, 1919) i hi passà els anys d'infantesa i joventut amb el seu pare, Tomàs Pàmies. Amb ell va escriure Testament a Praga, del qual reproduïm un fragment que evoca les vivències balaguerines d'aquells anys.
Cinquanta més vint-i-set fan setanta-set. Us vau fer vell a l'exili. Vau sortir jove de Catalunya. Hi hauríeu tornat vell. Potser val més que a Balaguer us recordin jove, rondinaire, una mica fatxenda, incansable, ballador, cantaire, conquistador de vídues i casadetes amb pardals al cap; menjacapellans-i-guàrdies-civils; cridaner, temerari, plantant cara a un escamot de tricornis un Primer de maig a la plaça Mercadal, amb els braços oberts de bat a bat i cridant: «Tireu, si teniu collons...».
Éreu així, pare. Val més que us recordin així. La vellesa torna una mica guineu, una mica covard, una mica brut; encongeix l'ànima i el cos. No tothom és Maurice Chevalier. Aquests senyors no han pencat de sol a sol, ni han descarregat carbó o ciment a les estacions, les fronteres i els ports; han tingut metge al capçal del llit al primer refredat, i dentista a la primera taca a les dents, i taula i jaç en tot moment. Així sí que es pot savoir vieillir, com diuen el carnestoltes de Menilmontand i el general De Gaulle.
La vostra vellesa era la d'un home gastat pel treball físic i els combats. A Balaguer us recorden treballant i combatent. Deixem-los amb el record. Quan parlen de vós evoquen un home alt, dret com un vímet, amb la gorra caiguda d'un costat, amb l'escanyapits mig apagat a l'orella, amb el cap rapat, una mica decantat a l'esquerra, sempre a l'esquerra... l'ull blau i descarat però mai cínic; la faixa negra o morada lligant uns pantalons de vellut color castanya, butxaca per al tabac, llibres o pistola. Així us hem de recordar, pujant al migdia pel carrer Major, pessigant la cuixa de la bacallanera, fent l'ullet a la fornera, mirant al balcó on us esperàvem els fills, que, en veure-us, corríem a la cuina cridant: «Ja puja el pare...».
De vegades, a la faixa, hi dúieu un paquet. Era un llibre. L'havíeu comprat a pagues a can Ventura Vall. Era un llibre de Trotski o de Lenin, de Victor Hugo o de Jules Verne. Éreu un treballador «il·lustrat». El vostre somni era que els fills tinguessin estudis, i jo us defraudava.
Altres indrets de Balaguer: