Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El carrer dels Gegants, topònim avui oblidat, devia correspondre's amb el traçat actual del carrer del Torrent que neix a la plaça de Sant Salvador i arribava a traspassar la murall, connectant amb l'actual carrer d'Almatà. De fet, els Gegants són les formacions geològiques que amb més o menys espectacularitat es formen en el barranc on acaba el Pla d'Almatà i en diversos punts limítrofes d'aquest pla, damunt dels carrers esmentats. Era al capdamunt d'aquest carrer on vivia la padrina de Teresa Pàmies que ella va a cercar quan tornà de l'exili el 1971. Situats en el portal de la muralla havent travessat els carrers d'aquest barri popular de Balaguer, amb alguns canvis urbanístics, podem llegir el fragment de Va ploure tot el dia que recrea aquell emocionant encontre.
Vas pujar pel carrer dels Gegants deixant a mà esquerra el teu, que ara du el nom d'un pintor que fou mestre del teu germà. No et vas veure amb cor d'anar a la casa on vas néixer, on van néixer tots els teus germans, vius i morts. Tenies la boca seca i els ulls carregats de sol i de llàgrimes retingudes, i un gran pes al cor i un mal averany, i tot menys l'alegria del retorn... perquè allò no era el retorn. Perquè era pitjor que la fugida. Al cim de la costa dels Gegants, hi havia la casa dels avis, i tu l'havies pujada moltes Pasqües a buscar la mona: exactament deu mones amb uns ous de colors i ametlles picades al llom. La padrina, germana del teu pare, hi vivia d'ençà que s'havia casat; allí van néixer els teus cosins, allí matàveu el porc i éreu convidats a menjar fetge amb ceba. La teva padrina no t'esperava.
La vas veure de lluny, asseguda damunt d'una cadira baixa, a l'ombra que feia la casa. T'hi vas acostar a poc a poc. Ella llegia o tractava de llegir, amb els ulls gairebé morts, una carta del seu fill Pere, exiliat llavors a França. Degué veure els teus peus aturats al costat de la cadira, calçats amb unes sandàlies cobertes de polseguera. Alçà els ulls esgarrifosos de vellesa i tu vas preguntar si no et coneixia, i ella es va alçar com un llamp perquè et reconegué, i tu la vas abraçar perquè ja no podies més de basarda i, en poder plorar als seus braços escanyolits i febles, retrobares allò que havies deixat trenta anys enrere.
Però ella no t'ho va dir: «Queda't.» Et va dur a la cuina, que encara la tenien a la planta baixa, al costat de l'estable; una cuina plena de mosques que ella espantava, amb un gest mecànic, amb una punta del davantal; va treure un tupinet del foc, arrimat a les brases de la llar. Amb una cullera de fusta va treure arròs bullit del tupí i t'obligà a menjar-lo, espantant les mosques i cridant, amb un fil de veu: «Ah, desgraciada, desgraciada.» I tu pensaves que ho deia a la mosca, però t'ho deia a tu, «desgraciada, desgraciada que ens desgraciaràs a tots», perquè, segons ella, calia que et presentessis al quartel com s'havien de presentar tots els que tornaven. I quan tu li vas dir que no havies tornat, que només visitaves la ciutat amb l'únic propòsit de recollir-te a la tomba de la teva mare, aleshores la padrina es va posar a plorar.
Altres indrets de Balaguer: