Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Balaguer era el lloc que enllaçava els castells de les comarques de la Noguera i del Baix Urgell. Dels tres castells que posseïa Balaguer (el d'Alcorassa, el de la Gironella i el castell Formós), actualment només s'aprecien les ruïnes d'aquest darrer, una fortalesa d'aproximadament cent quaranta metres de llargada per setanta d'amplada des de la qual s'aprecien, als seus peus, la ciutat antiga i la nova, el riu, els ponts i, fins i tot, el castell de la Ràpita. En aquest entorn, proposem la lectura de textos d'Antoni Bofarull (Reus, 1821 - Barcelona, 1892), Antoni Rovira i Virgili (Tarragona, 1882 - Perpinyà, 1949) i Llorenç Capdevila (Alpicat, 1969). Els dos primers són exemples d'un historicisme d'arrel romàntica, mentre que el tercer reprèn la novel·la de tipus historicista des d'una perspectiva més contemporània
A l'antologia de les poblacions catalanes exemplars, cal posar en un dels llocs preferents la ciutat de Balaguer, antiga capital del comtat d'Urgell, alt baluard vora del riu Segre i damunt l'ampla plana lluminosa. En el mapa espiritual de Catalunya, el punt corresponent a Balaguer podem marcar-lo amb una flama. Pura flama d'entusiasme per l'ideal català.
El patriota que es troba a Balaguer sent tot seguit la doble alegria de la visió magnífica de la població i de la cordialitat catalanesca dels balaguerins. Les paraules del poeta vénen espontàniament a la memòria, aplicades a la comtal ciutat de Balaguer i als seus habitants: bella terra, bella gent.
Bella terra! Des de l'alçada de la muntanya on queden encara les ruïnes glorioses del passat, es veu la planúria que el riu solca, posant a cada riba una zona d'esplèndida vegetació. La serra del Montsec, al lluny, limita la mirada, i la lenta aigua fluvial és espill de les alberedes i del cel clar. Poques visions tan esplèndides s'ofereixen com la que s'albira des de l'antic poblat d'Almatà, veí encinglat de Balaguer. Guaitant el riu, veient el pont, contemplant l'escampall dels conreus, reviuen en la imaginació els episodis històrics als quals ha servit d'escenari aquella contrada.
Tant en aquests llocs secundaris com en los convents se feia sempre guaita constant, veent-se bellugar los sentinelles en la part exterior, i al llarg de tot lo clos o paret guaitaven també, a poca distància uns d'altres, diversos soldats amb llances llargues, los quals procuraven traure sols lo cap per sobre del mur, a fi de que los ballesters de muntanya que tenia lo Comte en la muralla, no tinguessin massa blanc en los cossos del sitiadors per a encertar-hi sos viratons, com solien fer sempre que algun ne descobrien. En les entrades del clos era a on hi havia tan sols número major de soldats en reforç, salvats per unes bastides que a cada extrem s'havien alçat, i des d'allí era d'a on, mal repartides les bombardes del Rei, i poc aprofitades, pus ni hi havia gran habilitat per a manejar-les, ni la pólvora suficient per a disparar-les, tiraven una volta que altre les pilotes de foc, com deien los admiradors d'aquella nova arma, contra les taulades dels veïns de Balaguer, que cridaven i maleïen a son senyor cada volta que veien foradades ses cases.
El capvespre, acompanyat d'una fresca tardoral francament benigna, començava a ensenyorir-se de tot. Des del punt més alt de la torre de guaita del Castell Formós, a la Suda, un sentinella s'abandonava a la contemplació, reposada fins a l'ensopiment, de la ciutat de Balaguer i els seus encontorns. Si tancava els ulls, era capaç de reproduir mentalment, amb fidelitat absoluta, el paisatge que, al llarg de tantes hores cada dia, es mantenia estàtic al seu davant, com si es tractés del retaule d'un altar. A un costat s'estenia el pla d'Almatà, amb algunes cases pels volts de l'església conventual de les clarisses. Davant seu, en direcció a llevant, el Segre, com una serp, baixava assossegat per sota del majestuós pont de pedra, fortificat en tots dos extrems, que naixia al portal de Sant Miquel i moria als peus del convent de Sant Domènec, a prop del qual hi havia l'elegant Casal de la Comtessa, amb el seu hort de xiprers. A l'altra banda, a migjorn, les cases de la ciutat, com en el ventre d'un formiguer, s'amuntegaven al voltant de l'immens forat que constituïa la gran plaça porxada del Mercadal, on aquell dia, dimecres, havia celebrat mercat l'aljama dels jueus.
Bella terra! Des de l'alçada de la muntanya on queden encara les ruïnes glorioses del passat, es veu la planúria que el riu solca, posant a cada riba una zona d'esplèndida vegetació. La serra del Montsec, al lluny, limita la mirada, i la lenta aigua fluvial és espill de les alberedes i del cel clar. Poques visions tan esplèndides s'ofereixen com la que s'albira de de l'antic poblat d'Almatà, veí encinglat de Balaguer. Guaitant el riu, veient el pont, contemplant l'escampall dels conreus, reviuen en la imaginació els episodis històrics als quals ha servit d'escenari aquella contrada.
Altres indrets de Balaguer: